Volver a empezaaar.....

"Volver a empezaaar..." Melodia per tots coneguda gràcies als anuncis que el Corte Inglés fa any rera any sobre els Corticoles. I pensament conjunt de "Aquest any faré les coses millor..", vaja com el que et fas el dia de cap d'any any rera any.

T'enganyes! Et lleves... s'ha acabat l'agost... comença el setembre (raonament molt bàsic, però te'l fas) i aquest any les aprovaré totes (jajaja).... bueno les de setembre no sé... però de les que em matriculi a partir d'octubre si (veus ja ho anem retrassant un mes...)... me de posar les piles (error! te les has de posar i anar renovant, que al mes de desembre ja van amb reserva!).

I arriba Nadal! Qui és l'imbècil que estudia i es tanca amb aquesta fresqueta que fa i aquestes lluminetes pels carrers? Bueno quan acabin les festes m'hi poso i a més faig règim...(més error, si no ets capaç de fer una cosa, per què te'n proposes dues?).

Examens: uiui... massa matèria, m'hi hauria d'haver posat abans, però clar desde el bar de la facultat com podria jo endevinar el volum dels apunts? (aiii, els apunts s'agafen de la gent que té la lletra petita...així no ets deprimeixes!).

Bueno ara sí, aquest semestre m'hi poso...(et poses a contar els dies que et queden per Setmana Santa). I arriba Setmana Santa...i tornes, i el sol comença a calentar... merda el règim!!! Operación Bikini! Però ja és massa tard! El teu cos necessita el croissant de xocolata al que l'has acostumat durant aquests mesos...ho intentes, lluites contra el barman que et mira amb cara de " s'acosta l'estiuuuu i tu no t'hi pots resistiiir...mmm". Bueno no passa res, m'he de concentrar amb els examens de juny i juliol...aquesta per setembre, l'altra també. Et fas una graella de dies en Excel amb les hores dedicades a l'estudi (altre error...mai contes el temps de desplaçament ni el de cafè!). No funciona...examens ... bueno la meitat no està mal! Sempre em quedarà setembre i durant els dies següents aquesta frase va ressonant... estiu... i "Volver a empezaaar...."

Un dia Trist i una Iaia inolvidable

Avui noto un aire diferent, un neguiteix constant, em venen al cap les preguntes filosòfiques mes pures, On comencem i on i com acabem.

Alguns tan sols fent us de teories científiques respondran que tot s’acaba i que desapareixem, jo em resisteixo a sumar-me aquest corrent , prefereixo pensar en un mes enllà vital i fructífer.
Avui prefereixo tornar a somiar, a creure en els contes , buscar móns alterns aïllats de qualsevol realitat actual, tocar, fregar-me amb els altres, notar l’ofec d’una abraçada amb la ingenuïtat de quan un es petit, abraçar-me un cop rere un altre i dormir plàcidament com ho fan els infants als braços.

Recordo quan era un marrec, els divendres acabava les classes en el Tomàs Vinyes i anava a casa la iaia, a tallar-li la gespa, em cansava i disfrutaba encara recordo, el so del motor de la maquina, després de la feina, ja tenia preparat el meu sopar preferit, la Iaia em preparava un plat enorme de patates fregides amb dos ous fregits, jo aprofitava les patates per sucar-les al rovell de l’ou, mentre bevia aigua fresca brollada de la font, mentre tots dos miràvem les noticies, i tots dos les comentàvem.

Avui el sopar ja no ha estat el mateix, la Iaia ja no i es, en un acte potser d’homenatge, m’he fregit jo les patates, l’ou se m’ha rebentat a la paella i l’aigua ha hagut de ser d’ampolla, la font ja no brolla, i les noticies ja no les puc comentar, avui sopo el meu plat preferit, però sense aquella parella que feia que aquest simple i vulgar plat no el canvies per res del mon.

La Iaia abans de morir volia que ens emportéssim algun record de casa seva, jo no tinc res, no he volgut cap objecte, prefereixo quedar-me amb aquelles nit dels divendres, amb aquelles patates fregides, i amb tants i tants records que em venen al cap.

Fa tan sols 15 dies fèiem tots un sopar al seu voltant, alhora que ella ens parlava i orgullosa de la seva família a la seva manera ens acomiadava. Tan sols demanava que reséssim un pare nostre el dia que ens deixes, siguéssim o no creients.

Jo ja l’he resat i avui dormiré tranquil i plàcid, perquè tinc la seguretat que algú vetllarà per mi, algú a qui mai estaré prou agraït per haver-me estimat tant.

Gràcies Iaia, avui quant tanqui els ulls jo seré el marrec i tu la cuinera.

Bones Vacances Blogers

Després de molt de temps treballant ja ens mereixem unes bones vacances, alguns aniran lluny, algun indret d’Europa, altres faran escapades, per terra catalana, alguns aniran al “pueblo”, d’altres es quedaran a la nostra fantàstica ciutat mediterrània, per tots aquells que se’n van i també per aquells altres que com jo ens quedem us desitjo unes bones vacances, que agafeu aire, que arribar al Nadal i menjar torrons no serà fàcil.
Al setembre tornem a començar, alguns els perdonare la desconexió al món virtual, però vull llegir les vostres anecdotes de les summer holidays.

De nou bones vacances, molts petons i abraçades i força gresca, que us la mereixeu amics del mon bloggaire.



P.D; si algú es queda a Mataró treballant que no es pensi que es únic, jo també soc d’aquests.

Santes 3ª part

S'acaba la trilogia:

Dia 28

Ahir 27 no vaig sortir, diguem que soc un xic rar, però els focs i el sarau de la platja no em motiva.
Avui he baixat passada la mitjanit a la riera, la meva principal intenció era poder veure aquesta gran novetat que havia de ser el No n’hi ha prou, però com que encara tardaria una bona estona en començar, he decidit anar a fer una cervesa, tot estava ple a besar però al final, he trobat un lloc a la terrassa del bar iluro, m’he fotut una cervesa, però com que feia tanta calor i encara era aviat n’he demanat una altre.
Acabada la cervesa, he pujat passejant cap a davant de l’ajuntament, neguitós, a mi les coses noves em posen a cent.
A començat a sonar la musica, de la principal de la nit, han sortit els diables, la momerota, el drac i la família, tots allà ballant, i la música sonant amb una petita estrofa, que deia No n’hi ha prou, que suposadament tothom havia de repetir.
Sincerament la idea era fabulosa, la presentació i l’ambientació magnífica, però per mi s’ha fet una mica repetitiu. Com si es volgués imposar als mataronins un nou ritme. Tenim un ritme com el bequetero potentíssim, i no entenc la mania en fer-ne un altre, crec que els ritmes sorgeixen de l’espontaneïtat i al meu punt de vista el bequetero ja compleix amb aquesta funció, no entenc la obsessió en trobar-ne un altre i fer de les santes tot un repertori, però si a la gent l’hi ha agradat i això sembla, sols hem queda felicitar els organitzadors de l’acte, perquè la posada en escena a estat espectacular, però segueixo pensant que a la música li falta potencia, però prometo seguir-la escoltant, vull ser un bon Santero.
La pujada al parc amb la marching band, l’he deixat de banda, m’estaré fent gran?

Dia 29

La festa s’acaba, arribo un xic tard al parc, em perd-ho el petit castell de focs, però arribo a temps per entrar de ple a la festa, parlar amb els Santeros i Santeras, fer la valoració de les festes, en particular per mi no han estat les millors Santes, però com que la caixa dels records es gran, o recordarem amb alegria, desitjar-nos unes bones vacances, tan sols queda tornar a contar fins a quinze i esperar 362 dies per tornar-ho a fer, fins aleshores moltes coses passaran.

Santes 2ª part

Dia 27

Som en plena diada de Santes, començo el dia com un somnàmbul, he arribat a casa i m’he tirat al llit com si d’una piscina es tractés, tot just he dormit 3 horetes que ja torno estar en peu de guerra, haig d’acompanyar a la meva mare a Santa Maria, ja que es cantant de la missa. Tenim la sort de poder deixar el cotxe a l’escola d’idiomes, baixem tots dos xino-xano, la deixo a la porta de Santa Maria, i em col·loco a la cantonada del carrer nou, per veure la comitiva de gegants i autoritats com apareixen, passo de anar fins la porta de l’ajuntament a veure la recepció dels regidors, trobo que es una pèrdua de temps alhora que innecessària, a mi aquest tipus d’actes de moqueta vermella mai els he suportat, i menys quan algun regidor ni tan sols l’he vist en tota la campanya electoral passada i ara remena la cua com un peix a l’aigua.
Mentre resto allà palplantat al carrer nou, miro la basílica i em poso a recordar mentre em fumo l’últim cigarro que em quedava de la nit anterior, començo a veure el carrer ple de fum, les figures de foc avancen, jo impàvid allà al meu racó, per un moment penso que em puc cremar, però amb el cansansi que porto prefereixo una cremada que moure’m, al cap i a la fi, una cremada d’un diable, aquelles hores, es tan sols com un pessic de monja.
Segueixo meditant en unes paraules, del periodista de TVM, Pep Andreu, veure aquelles hores el carrer nou ple de fum, era la postal de Santes mes impressionant, comentava que en aquell precís moment Mataró mostrava una aparença barroca impressionant, sincerament, jo l’aparença barroca em costa de veure, però ja saben que en aquest mon dintre del moviment romàntic qualsevol cosa pot ser possible.
Segueixo quiet el foc a passat, per sort no m’he cremat o almenys res em cou, ara passa la família robafaves, amb el seu admirat capitost de regent, la mirada sols es dirigeix cap un lloc, la seva ma, deu ser la ma mes vista aquestes Santes, darrera els gegants arriben les autoritats, si totes, ben orgulloses, avui no n’hi falta cap.
De cop veig una cara que em sorprèn, veig en Safont Tria, tot empolainat, amb americana. Per un moment em poso a pensar, que passaria si agafes un pastís de nata i li esclafes a la cara, o si els hi llences una ampolla d’aigua plena d’orina o si l’hi llences ous o altres aliments, per sort jo no soc com cap d’aquest brètols per dir-ho suau i però potser seria la manera de veure com es sent amb un d’aquests presents que recordo que fa pocs anys els seus colegues entre ells el senyor Jubany al qual ha substituït es dedicava a fer.
Ja han passat i han entrat a Santa Maria, el meu destí ara es clar fotrem un cafè, anar a cap a casa i estirar-me al sofà, tal com deu em va portar al mon, no se si deu m’ho perdonaria, però la calor es la calor, i escoltar relaxat una missa tan preciosa com la de les Santes, mentre escolto els cants, sols penso una cosa, com pot ser que el vaticà volgués prohibir una obra d’art d’aquestes dimensions.

Santes 1ª Part

Les Santes ja han començat i gairebé ja enfilen la seva recta final, la meva intenció era en un principi qualificar cada acte de les festes però per motius físics, festa fins altes hores, com per motius laborals, ja qui treballem com cabrons sigui festa com no. El meu repàs Santero comença el dia 25, jo personalment, tot i que el programa de Santes pretengui mostrar-ho d’un altre manera, les festes comencen amb la crida i finalitza amb el ball de fi de festa.

DIA 25

Dia de la crida, amb el discurs del alcalde, un discurs amb tocs Santeros i mataroní, però sense critica de fons ni interpretació pròpia del que es reclama en moments com aquests, al meu entendre el discurs de la crida, hauria de barrejar motius propis de la festa amb interpretacions de l’any viscut. Si mal no recordo ja des de fa anys que la crida a la festa major la fa l’alcalde i no cap ciutadà il·lustre.
A l’ajuntament els de sempre, i a l’altre banda unes pancartes que reclamaven que sols lluïs la bandera catalana juntament amb la de Mataró, aquest reclam, que algú amb poc encert titlla “de canalització del vell intent tribal de purificació”, que ha rebut el suport de 10 regidors, que no son pocs, si tenim en compte que els que governen ho fan amb 11 regidors, sembla que la representació sols a vegades justifica els actes, amb més motiu l’alcalde Baron, l’alcalde de tots els mataronins concloïa el seu discurs amb un Visca Catalunya, segurament era la seva pròpia purificació.

Desvetllament i correfoc, sense canvis, amb els inconscients de sempre i l’imbècil de torn, l’ambient i la xarana que es respira per el correfoc forma part de l’element d’autoestima mataroni, però segueixo pensant que estem tocats per la ma de les Santes, jo que soc d’aquells que disfruta amb el correfoc, cada any m’emprenyo com una mona, els inconscients de sempre, gent d’avançada edat, gent amb criatures, al mes pur estil pachanguero, es queda mirant la traca de davant l’ajuntament, i a la que comencen a sortir les comparses de foc es veu un tipus de San Fermin però a la mataronina, vaig poder veure cameres digitals per terra, nens plorant, mares histèriques, i jo personalment, pensant que el seny hi ha persones que el perden, aquest inconscients estan enmig d’un correfoc tal con van a la platja, repeteixo un correfoc, em pregunto que collons foten allà enmig?
El correfoc, perfecte, ben portat, carrers amples, traques infernals ben col·locades, com la de la plaça dels bous i darrera l’ajuntament, gent animada i respectuosa. Però sempre ha de sorgir l’imbècil de sempre, com va ser el cas del home que viu davant del monumental, que es va dedicar des de el seu pati a insultar als participants del correfoc hi ha demanar silenci, i tenint en compte que el cos de alguns d’aquest anava carregat de alcohol, el resultat es pot imaginar.

La ruixada sense pena ni glòria, va ser com sempre, jo sec com de costum, no m’agrada això de que em reguin, tampoc, l’ambient que es respira, però mentre hi hagi respecte mutu, no hi ha problemes.

Dia 26

Segueixen les Santes, el ball de festa major, es un dels actes que mes m’agraden, es el punt on ens trobem els Santeros de sempre, es el millor moment per rememorar records amors, etc., El cartell pintava força bé, Tràfic i Girasol, dos orquestres de renom, però un altre cop vaig notar que la festa era fluixa, vaig trobar a faltar aquelles mítiques cançons de Llach, o el Rey de França, o ja el que fins aquestes Santes era la tradicional cançó d’en Sisa, no tan sols vaig trobar a faltar en Puf, sinó que em va sorprendre que alhora de tocar el bequetero, el dediquessin a les diablesses i que just quan tocava començar a contar per saltar a ritme de quinze ens quedéssim en el 3 i canviessin la cançó.
En definitiva, quedant-me amb el bon record de trobar-me amb els vells coneguts, però resumint el dia 26, amb la foto del Frankfurt que em vaig fotre mentre anava cap a casa, ja feia falta que algú tingues la idea brillant de col·locar un Frankfurt al Parc central, aquesta si que va ser una autèntica novetat.

Dijous de Protestes

Dijous vaig anar a comprar com faig cada any, la samarreta de les Santes, aquell dia va ser el dia amb mes protestes que he vist mai.
Davant de l'ajuntament, uns protestaven pel soroll, que abans n'he parlat, els altres portaven una pancarta amb el lema "Mataró lliure de transgènics", com que desconeixo el tema, millor no dir res.
Mes amunt, trobava els mitics en contra de Can Fabregas, amb un tenderete o millor amb catala, guingueta, montada amb tota una serie de merchandising, acollonant.

Arribava a casa i llegia en el Capgros digital, que els avis es queixaven que els havien tancat el parc central, per preparar un concert, i que no podien passejar. Jo puc entendre que el passeig, dels avis sigui important, però no tant perquè haguem de suprimir un dels esdeveniments musicals mes important de la ciutat.
El dia següent, llegint el bloc d'en Ramon Bassas, vaig veure un enllaç, que em portava a una pagina titulada Mataro X la Pau, en la que es demanava la retirada de l'espasa d'en Robafaves, com a simbol en contra de les armes, sincerament, la idea, tot i que en un primer moment, em va semblar un xic estupida, després meditant, vaig trobar que no era desencertada.
D'una banda creaven una mica de polemica Santera, que no esta gens malament i que sempre es ven rebuda, recordo, aquella en la que es discutia l'entrada dels gegants a la misa de les Santes o aquelles mitiques sobre els cartells de la festa, sempre es bo, tenir un tema de conversa, en el dinar de les Santes i he trobat que retirar l'espasa d'en Robafaves, no estaria malament, jo he votat que si, treure una arma mai fa mal, tot i que li treguin a un "ninot", hi ha mes, aquests gegants cada dia tenen mes marxa, i els seus portadors ho agrairan, que aquest any, tenen feina, amb el novedos i expectant " NO n'hi ha prou"

En definitiva, que d'aqui poc, veurem acampades a la plaça Matarona, en contra de les cues que es formen per l'entrada a l'hospital, algun altre s'encadenarà a la maquina de crispetes del sweet Center, demanant la prohibició de la venta de xiclets, ja que es dificl passejar pel carrer Santa Teresa, sense trepitjar-ne cap i que no ens sorprengui que algun dia ens trobem algun tiu amb pilota picada, penjat de les mamelles de la Laia l'arquera, per demanar que es sincronitzin d'un vegada el maleïts semafors de Lluis Companys, ja que el de davant els mossos d'esquadra sempre esta en vermell, o a en taronja, i no saps si es veritat o es una trampa perque acceleris i el radar et fagi una foto.

Música sense so

Trobo fantastic i alhora estic a favor de que la gent protesti, es manifesti, pengi cartells, etc, però crec que hauriem de distingir, allò que es una protesta per millorar el be comú o que pot ser constructiu, d'altres reaccions per mi un pel egoistes.

Em refereixo al integrants de l' AVM-C, que es queixaven del cruilla de cultures i el soroll que fa, sincerament vaig trobar la protesta ridicula.
Mes d'un del meu barri,(cerdanyola) ja els hi canviaria la caseta tan mona i tan centrica, que el cruïlla fa soroll, ja ho sabem, al camp de futbol del Cerdanyola, també fan concerts, però no sols això, semanalment juguen al voltant de 6 partits de futbol, amb el que comporta el soroll dels aficionats i el pitu o xiulet de l'àrbit, que alhora de la siesta toca una mica els collons, també sabem el que es el soroll a mitjanit, tenim la seu dels bombers davant, us assegur-ho que algun cop m'he pensat que el despertador sonaba abans d'hora confonentl-ho, amb la sirena del camió de bombers, però no sols em desperta a mi la sirena, sinó a la cinquantena de gossos que es posen a bordar alhora, crec que Cerdañola es el barri amb mes gossos per metre quadrat.
Els dissabtes, tinc el privilegi de tenir un despertador natural, el del pitu no del arbitre sinó del claxon dels cotxes, i el merder que es forma per culpa del mercat semanal de la fruita i la verdura del carrer Valencia, a tot i aixó sense afegir-hi, els gegants i la fira per la festa del barri, la semana santa, amb el concert de Saetas, la caravan rociera per la romeria, els concerts i festes de can morros, els camions de la brossa que en passen 50 durant la nit, primer una camioneta, després el de deixalles, mes tard el d'orgànics, el de paper, el de vidre, el de cartro, per cert no hem vull deixar els tius que netegen les casetas de la onze, que mai he entes que hagin de netejar amb tant impetu el metre quadrat habitable,els gitanos i el seu fantastic orgue, que mai canvien de canço, el vei que toca el saxo, que quan li toca ensejar escales musicals`mes val que estiguis despert, perque sinó tens la sensació de ser en Micky Mouse a Fantasia i un record especial, per al gran tocacollons del barri, el tiu que passaran els segles i sempre estarà allà,a sota de la meva finestra, l'àmic afilador de ganivets, que encara fa servir la mitica trompeta o no se que pilotes es però que el deuen sentir desde el cros.

Però jo com molts veins no ens queixem, potser perqué som tontos, però almenys jo per solidaritat, perquè avui em molesten però dema potser molesto jo, perque entenc que no visc sol, a Mataró, que som molts milers de persones que hem de tenir respecte uns amb els altres, respectant costums, tradicions, i entenent que les coses es fan amb la voluntat de molestar el menys possible, això per mi es conviure.

I sigue la broma

Encara ric, resulta que la casa reial, diu que no en sabia res de la retirada de la portada del jueves;
"La Casa del Rey no tenía conocimiento previo de la denuncia presentada por la Fiscalía de la Audiencia Nacional a instancias de la Fiscalía General del Estado para que se secuestrase la edición de esta semana del semanario satírico El Jueves, según han informado fuentes de la Casa del Rey. "
I la fiscalia, raona la seva desició dient;
"La portada del último número de El Jueves consiste en una caricatura de los Príncipes de Asturias "en actitud claramente denigrante y objetivamente infamante", según afirma la Fiscalía en la denuncia presentada ante el Juzgado Central de Instrucción número 6, cuyo titular es Juan del Olmo, por un delito de injurias a la Corona. "

Denigrant? Infamant? Injurias a la Corona?
Jo em pensaba que la corona era campechana, democràtica, ...........

Ja podem anar rient i fent broma dels bessons polonesos, les viñetas de Ala i la teta aquella de la Janet Jackson de la superbowl, que va fer posar el americans nerviosos, a veure si algu amb dignitat i decencia comença a posar a cadascú al seu lloc, ens dediquem a coses importants, que n'hi ha moltes i deixem de fer el gilipollas una mica.

Censura al !!jueves!!

Fa temps que no sentia res semblan, potser la última noticia semblan, va ser l'enrenou de les vinyetas de mahoma, que tan merder van crear, sembla que l'humor el practiquem pocs.
Sòc lector del Jueves de tota la vida, aprofito quan vaig a esmorzar al frankfurt Stick, per llegir-lo cada dimecres, i la veritat es que m'ho passo PIPA.

La noticia m'ha sorpres, quan he descobert l'última del jutge de l'audiència nacional, Juan del Olmo, que ha demanat la retirada de la portada del Jueves. Després de tans i tans anys de democracia i llibertat d'expressió, encara hi han nostàlgics que troben a faltar les activitats d'altres temps, la censura es torna a posar de moda.

Personalment consider-ho que l'humor, te permís per posar-se amb qualsevol ambit o tema de la vida.

Si, si i rotundament si, ens podem enfotre de deu, del rei, de la reina, del PP del Psoe, de mi, de tu, del de mes enllà, i de la mare i/o pare que ens va parir.

A més que collons, que passa que els Borbons, que recordem son els succesors de Franco, no oblidem que el caudillo va anomenar Juan Crles I hereu seu, son intocables?

Doncs perdoneu però a 20 de Juliol de 2007 no hi ha ningu intocable.

Un mon sense humor, es un mon aburrit, un mon sense Jueves, es una merda.

Gracies Jueves per fer-nos la vida més divertida.

Tornar a començar

Les vacances ja se’m acaben, si, jo soc un d’aquells, que odia el cúmul de gent i per tant l’agost es l’època de l’any en que mes m’agrada treballar.
Jo, les vacances les acostum-ho a dividir en 3 etapes, la primera, als mesos de juny-juliol i algun matí d’agost, el dedico a descobrir i gaudir de Catalunya, m’encanta, sempre que puc aprofito per pujar cap al Montseny, fer la mateixa excursió de sempre al turó de l’home i passejar-me entre les farestes d’aquest indret, per mi màgic, ple de records i emocions.
L’altre punt per mi màgic es Empúries el trobo fascinant, l’origen del que som, mar, platja, pescadors, havaneres....

Ja cap els mesos de novembre, desembre, escapar-me per algun racó d’Europa, aprofitant les ofertes de les companyies low cost.

I ja al Gener- Febrer intento veure mon, noves cultures, llàstima però que aquesta última etapa només la pugui portar a terme com si es tractés d’unes eleccions, només cada quatre anys, però en tot cas sempre ens quedarà el Montseny i l’Empordà.

Per cert, 2 Notables i 1 Excel·lent, en els exàmens de la Uni, això em fa prendre les vacances i el futur amb més coratge.

Per fi

Per fi he acabat els exàmens, i com cada final de semestre s’hem acumula la feina i hem porta a que m’hagi d’aïllar del planeta.
Cada cop que començo un semestre, tinc la intenció de portar-ho tot al dia però com sempre mai es compleix, soc un cul inquiet i segurament vull fer massa coses i acabo no fent res. El semestre que bé ja canviarem, però avui estic feliç, PER FI, he acabat els exàmens.

Ara només queda esperar les notes i començar a pendre una miqueta el sol, que sinó semblare el doble del conde Dracula.

Però sóc concient que el cami encara es molt llarg i tot just he acabat el primer tram`.

M'agraden les pilotes

Soc un fanàtic de les pilotes, m’agraden totes, de tots els tamanys i de totes les textures. També m’agrada tot el que tingui que veure amb l’esport. Aquest cap de setmana va ser un d’aquells que gaudeixes amb fervor, per desgracia no vaig poder gaudir ni tocar la glòria com tan acostumat estava últimament sinó que em va tocar degustar el costat de la impotència i la tristor dels que perden.
La jornada començava el dissabte a les nou del vespre, tot estava fet perquè aquell dissabte sortís de la feina i anés de celebració per d’una banda els espanyols, ens donaven pel sac i per l’altre els de la capital del reino ens tornaven a donar un clatellot, els barcelonistes sembla que haguem trepitjat merda últimament,
Així que un cop acabada la feina de pet al llit, ni celebracions ni histories.
El mati de diumenge però pintava engrescador, començàvem amb les motos a Montmeló, jo forofo de Toni Elias, me l’ha vaig haver d’embeinar, el noi va trencar el motor de la seva moto, una altra derrota cap al sac, després de les motos, corrents cap al Roland Garros, Nadal contra Federer, sempre son emocionants aquests partits, m’hagués agradat que Nadal perdés, però va guanyar, un altre derrota a la saca, després formula 1 des de Canadà, aquí si que vaig disfrutar, tot i que disfrutar en la formula 1 cada dia es mes estrany, però en Fernando perdia, i això es bona noticia sempre.
Per últim veia al vespre la repetició del partit de playoffs de bàsquet, en que el Barça perdia, semblava que esportivament aquest cap de setmana estava destinat al fracàs absolut.
Ja per finalitzar a les 3 de la matinada, tocava posar el canal+, per veure el segon partit de la final, de la NBA, entre Sant Antonio – Cavaliers, estava frisos per veure un gran partit del Cavaliers i aquests van perdre de pallissa.
En definitiva aquest cap de setmana tots els partits han acabat amb un resultat diferent al que jo desitjava, ha estat un cap de setmana perdedor, però com disfruto amb l’esport, ara s’acaba la lliga, aquest estiu no tenim mundial, però sempre ens quedarà, el tour, la copa amèrica, l’europeu de basquet i alguna pilota mes amb la que no conto.

Tristesa

ETA anuncia que trenca la treva avui a les 00:00.
El camí que fa 14 mesos que vam començar avui ha arribat al final.
Aquest retorn a l’estat de pànic, en bona mesura ha estat conseqüència, de la campanya iniciada per el PP, que en tot moment ha estat en contra del govern, criticant tots els passos per sistema, creant la crispació en casos com el de Juana Chaos i boicotejant qualsevol acte d’apropament del govern, però posar el PP com a únic culpable, tampoc seria del tot just, crec que el PSOE ha estat massa covard, impedint que entressin en el marc de la constitucionalitat, apropant presos, no tirar endavant la seva negociació amb ETA, hi ha caigut en les traves posades per el PP.
Aquest procés, deixa de manifest, que el terrorisme ha de ser una qüestió en que tothom actuï unit, ja que si un partit que representa mitja espanya, vol negociar per que no hi hagi mes morts i l’altre mitja espanya, només es dedica a criticar tot el que fan, acusant-los de ser amics del terrorisme, anem ben servits.
Actituds com aquestes per part dels dos partits son les que porten a la gent a la desconfiança amb la política ja que després de molt de soroll no es soluciona res.

Avui només vull demostrar la meva tristesa i la meva mes immensa decepció, segueixo pensant que només la unitat, el diàleg i el pactisme es l’única solució, ja ho vam fer un cop amb el pas del regim terrorista franquista a l’actual democràcia, vam actuar units, vam possibilitar que els membres d’aquella organització poguessin entrar en el marc democràtic, i vam arribar a fer-ho partint del seu ordenament normatiu.

Donar l’esquena als assesin i aïllar-los, no farà que aquest deixant de promoure el terror.
La solució es clara i senzilla, s’han de canviar les pistoles per la possibilitat de la paraula.

Sisplau tornem al diàleg amb la banda, es l’única solució per la PAU.

Examens

És època d'examens i com a bons estudiants la majoria d'hores les passem estuadiant...

Això seria així si Mataró, capital del Maresme disposés d'una biblioteca digna.

Però no. Mataró té una biblioteca pública, una! En una ciutat de 120.000 habitants aproximadament, només n'hi ha una! I això si es considera una biblioteca com un servei per als estudiants, ja que no seria la primera vegada que a les meves oïdes arriven frases com: "La biblioteca no és per estudiar, sinó per consultar". Molt millor m'ho posen... on estudia la gent del Maresme?

Es pot estudiar a casa però no és el millor lloc. Necessitem un lloc d'estudi i sí ara tenim el Sidral i els Centres dels barris, però i l'horari? L'estudiant necessita un lloc obert sinó 24 hores 20! Un lloc on pugui consultar llibres i llibres de qualitat!

És impressionant com La Caixa Laietana, sent una entitat pública, té millors serveis i prestacions per a la ciutat, és una vergonya la biblioteca de Mataró, per això proposo fer arribar una sèrie de queixes en quant als serveis d'estudi proposats al nou govern un cop format.

Homosexualitat??

Jo també he anat al Bar de la Biblioteca i he estat una estoneta llegint El País. Pàgina 48, Sociedad, "La homofobia que llega del este". I tornem a entrar a un tema que feia anys que no escoltava... Tinky-Winky homosexual. Aquest és el tema que ocupa a la ment de la defensora del menor polaca. Psicòlegs entrevistant a nens per saber si la visió d'aquest ninot lila, amb bolso i triangle al cap els hi provoca la mateixa sensació que als nazis els hi provocava aquestes característiques. Vosaltres opineu.

I no només en Tinky-Winky està en investigació, acompañat de la maneta hi van Epi i Blas (un home i un home no poden ser amics...), Bob Esponja i Winnie the Pooh!!

I per aquest últim he escrit aquestes línies, a tu Winnie the Pooh que tantes nits m'has acompanyat.

Carta a mis amigos

Aprofitant que venen els exàmens, desprès d’anar al gimnàs, aprofito per passar una estoneta per la biblioteca, avui però he optat per no anar a la biblioteca, sinó al bar de la biblioteca, per aprofita i mentre prenia un tallat, llegir detingudament la renuncia com a president del PSC.
Obro la Vanguardia amb ganes de llegir l’article, s’ha de dir que pensava que estaria en les primeres pagines, reconec que la vanguardia no es un diari que llegeixi assíduament, després de varies pagines hem trobo amb “ Carta a mis amigos “ me’l llegeixo i quan acabo reflexiono i torno a llegir amb mes detenció, el trobo fantàstic, més que una carta de renuncia, sembla mes un programa a seguir i unes metes assolir.

Però m’han cridat l’atenció dos idees que crec que han de ser claus en el nou futur del PSC

- Constituir un grup parlamentari propi a Madrid.
- Avançar cap a la un senat federal.

Eleccions Municipals

Ja fa uns quanta dies que els ciutadans van ser cridats a les urnes, suposo que molts, seguint la moda de l’ipod, tenien el sentit auditiu ocupat en altres sons potser per això no van sentir la proclama.
Alguns pensaran que no hi te res a veure, però la no pedagogia de les noves tecnologies, porta cap al individualisme mes radical.
L’abstenció com ja es preveia va ser la protagonista de la jornada.
Molts tòpics s’han sentit, però cap justifica que la gent no acudis a les urnes, sempre queda el vot amb blanc o el vot nul, vots que caldria tenir en compte.

Resultats:

Eleccions Mataro
Els resultats van ser els esperats, tot i que cal dir que amb uns amics el dia abans jo havia predit, que a l’ajuntament només entraria PSC,CIU i PP, i depèn com ho mirem no em vaig equivocar, ja que si observem els ciutadans que no han votat, respecte 2003, i suposem que si no ho han fet ha estat o perquè no estaven d’acord amb cap, per tant que tant els hi era qui guanyes, per tant si adjudiquem a aquestes persones al vot en blanc, obtindríem una participació de 50913, fet que provocaria el tall per entrar a l’ajuntament, a 2545 vots. Desprès aplicant la llei d’Hont, obtindríem PSC 14, CIU 8, PP 5.

Eleccions Argentona
Per acabar comentar els resultats de dos pobles als que tinc una estima especial, m’ha sorprès moltíssim els cas d’Argentona i el nou partit Tots Argentona, dirigit per un empresari del mon de la gastronomia i la seva dona, denunciats per fer el dia de la jornada de reflexió, una gran festa, on repartien cava a la gent, aprofitant per donar paperetes electorals, del seu partit. Els comentaris que m’han arribat no han estat massa bons, però com que no son corroborats, no els dic, però la veritat es que la situació d’Argentona em fa patir.

Eleccions Vilassar Mar
Vilassar es un altre poble al que conec molt bé, en aquest poble també hi ha hagut canvi de govern, després del últim govern encapçalat per Pere Almera, ara la confiança ha estat per CIU, la crispació que va portar el trasllat del Parc de les aus i el poc èxit del porta a porta, aquest últim molt criticat per CIU, amb atacs crítics i constants, a costat l’alcaldia al PSC-VM, aquest poble però no em fa patir tant.

Un deute pendent

Moltes persones van perdre la vida perque avui poguessim gaudir d'uns drets, tan sols fa 28 anys, que som lliures, amb uns drets inalienables uns drets que cap govern ens pot treure.

Fa 28 anys només que podem dir NO, que podem reivindicar els nostres drets sense que ens estomaquin, ens tanquin a la preso ho en alguns casos, t'executessin, fa nomes 28 anys que podem dir el que ens agrada o el que no ens agrada, fa nomes 28 anys que pensar diferent i discrepar no es delicte.

Aquest proces no hagues estat possible sense la lluita de milions de persones que al llarg de la vida han decidit donar la seva vida perque avui nosaltres poguessim tenir una societat lliure i democratic, molts cops penso que anar a votar no ha de ser un dret sinó una obligació, una obligació moral, un agraiment, un homenatge.

Salvador

Ahir a la nit, Salvador Puig Antich va torna ha ser declarat terrorista i culpable hi amb totes les de la llei es va ratificar la seva sentencia a garrote vil, aquelles persones de que parlava a l'article anterior, van aconseguir la llibertat per nosaltres, ja no es pot treure la vida a cap criminal, pero es segueixen considerant legals molts dels actes comesos, com deia Torcuato Fernandez Miranda, hem passat de la llei a la llei.
Això al meu entendre vol dir que encara estem en deute i tenim molt cami encara per recorrer.

Confiança en perill d'extinció

La confiança es un valor que ultimament corra perill, en dos dies he trobat varis exemples,des de tots els ambits, desde la politica, als anuncis de televisió, anuncis laborals, al sistema judicial, al sistema policial, a les ong i a molts d'altres que fan feines per vocació, la religio i el que trobo mes important, a les persones, la parella, el fill,etc....


La confiança es la base de qualsevol relacio personal.

No se que haurà o està passant, però cada dia em sento mes invecil, de ser dels pocs que creu que la confiança es una de les paraules mes important i ser-ne un fidel seguidor, molts hem diuen que hem pendran el pel molts cops, però jo seguire confiant en les persones, ja que crec que la confiança es el camí ha seguir per ser feliç, tant amb un mateix com amb els altres.