Aprofitant que venen els exàmens, desprès d’anar al gimnàs, aprofito per passar una estoneta per la biblioteca, avui però he optat per no anar a la biblioteca, sinó al bar de la biblioteca, per aprofita i mentre prenia un tallat, llegir detingudament la renuncia com a president del PSC.
Obro la Vanguardia amb ganes de llegir l’article, s’ha de dir que pensava que estaria en les primeres pagines, reconec que la vanguardia no es un diari que llegeixi assíduament, després de varies pagines hem trobo amb “ Carta a mis amigos “ me’l llegeixo i quan acabo reflexiono i torno a llegir amb mes detenció, el trobo fantàstic, més que una carta de renuncia, sembla mes un programa a seguir i unes metes assolir.
Obro la Vanguardia amb ganes de llegir l’article, s’ha de dir que pensava que estaria en les primeres pagines, reconec que la vanguardia no es un diari que llegeixi assíduament, després de varies pagines hem trobo amb “ Carta a mis amigos “ me’l llegeixo i quan acabo reflexiono i torno a llegir amb mes detenció, el trobo fantàstic, més que una carta de renuncia, sembla mes un programa a seguir i unes metes assolir.
Però m’han cridat l’atenció dos idees que crec que han de ser claus en el nou futur del PSC
- Constituir un grup parlamentari propi a Madrid.
- Avançar cap a la un senat federal.
2 comentaris:
D'acord, 100%!.
No s'ha tractat bé Maragall. no en saben...
Un petonet.
Esperem que aquesta enciclica, salvant la seva denotació catolica, penetri en els fidels socialistes.
Es l'hora, de tornar a donar un cop de timo cap al catalanisme.
Fer entendre, que l'Espanya Plural es possible. Amb paraules seves es pot ser mes català i espanyol.
Publica un comentari a l'entrada