Homosexualitat??

Jo també he anat al Bar de la Biblioteca i he estat una estoneta llegint El País. Pàgina 48, Sociedad, "La homofobia que llega del este". I tornem a entrar a un tema que feia anys que no escoltava... Tinky-Winky homosexual. Aquest és el tema que ocupa a la ment de la defensora del menor polaca. Psicòlegs entrevistant a nens per saber si la visió d'aquest ninot lila, amb bolso i triangle al cap els hi provoca la mateixa sensació que als nazis els hi provocava aquestes característiques. Vosaltres opineu.

I no només en Tinky-Winky està en investigació, acompañat de la maneta hi van Epi i Blas (un home i un home no poden ser amics...), Bob Esponja i Winnie the Pooh!!

I per aquest últim he escrit aquestes línies, a tu Winnie the Pooh que tantes nits m'has acompanyat.

Carta a mis amigos

Aprofitant que venen els exàmens, desprès d’anar al gimnàs, aprofito per passar una estoneta per la biblioteca, avui però he optat per no anar a la biblioteca, sinó al bar de la biblioteca, per aprofita i mentre prenia un tallat, llegir detingudament la renuncia com a president del PSC.
Obro la Vanguardia amb ganes de llegir l’article, s’ha de dir que pensava que estaria en les primeres pagines, reconec que la vanguardia no es un diari que llegeixi assíduament, després de varies pagines hem trobo amb “ Carta a mis amigos “ me’l llegeixo i quan acabo reflexiono i torno a llegir amb mes detenció, el trobo fantàstic, més que una carta de renuncia, sembla mes un programa a seguir i unes metes assolir.

Però m’han cridat l’atenció dos idees que crec que han de ser claus en el nou futur del PSC

- Constituir un grup parlamentari propi a Madrid.
- Avançar cap a la un senat federal.

Eleccions Municipals

Ja fa uns quanta dies que els ciutadans van ser cridats a les urnes, suposo que molts, seguint la moda de l’ipod, tenien el sentit auditiu ocupat en altres sons potser per això no van sentir la proclama.
Alguns pensaran que no hi te res a veure, però la no pedagogia de les noves tecnologies, porta cap al individualisme mes radical.
L’abstenció com ja es preveia va ser la protagonista de la jornada.
Molts tòpics s’han sentit, però cap justifica que la gent no acudis a les urnes, sempre queda el vot amb blanc o el vot nul, vots que caldria tenir en compte.

Resultats:

Eleccions Mataro
Els resultats van ser els esperats, tot i que cal dir que amb uns amics el dia abans jo havia predit, que a l’ajuntament només entraria PSC,CIU i PP, i depèn com ho mirem no em vaig equivocar, ja que si observem els ciutadans que no han votat, respecte 2003, i suposem que si no ho han fet ha estat o perquè no estaven d’acord amb cap, per tant que tant els hi era qui guanyes, per tant si adjudiquem a aquestes persones al vot en blanc, obtindríem una participació de 50913, fet que provocaria el tall per entrar a l’ajuntament, a 2545 vots. Desprès aplicant la llei d’Hont, obtindríem PSC 14, CIU 8, PP 5.

Eleccions Argentona
Per acabar comentar els resultats de dos pobles als que tinc una estima especial, m’ha sorprès moltíssim els cas d’Argentona i el nou partit Tots Argentona, dirigit per un empresari del mon de la gastronomia i la seva dona, denunciats per fer el dia de la jornada de reflexió, una gran festa, on repartien cava a la gent, aprofitant per donar paperetes electorals, del seu partit. Els comentaris que m’han arribat no han estat massa bons, però com que no son corroborats, no els dic, però la veritat es que la situació d’Argentona em fa patir.

Eleccions Vilassar Mar
Vilassar es un altre poble al que conec molt bé, en aquest poble també hi ha hagut canvi de govern, després del últim govern encapçalat per Pere Almera, ara la confiança ha estat per CIU, la crispació que va portar el trasllat del Parc de les aus i el poc èxit del porta a porta, aquest últim molt criticat per CIU, amb atacs crítics i constants, a costat l’alcaldia al PSC-VM, aquest poble però no em fa patir tant.

Un deute pendent

Moltes persones van perdre la vida perque avui poguessim gaudir d'uns drets, tan sols fa 28 anys, que som lliures, amb uns drets inalienables uns drets que cap govern ens pot treure.

Fa 28 anys només que podem dir NO, que podem reivindicar els nostres drets sense que ens estomaquin, ens tanquin a la preso ho en alguns casos, t'executessin, fa nomes 28 anys que podem dir el que ens agrada o el que no ens agrada, fa nomes 28 anys que pensar diferent i discrepar no es delicte.

Aquest proces no hagues estat possible sense la lluita de milions de persones que al llarg de la vida han decidit donar la seva vida perque avui nosaltres poguessim tenir una societat lliure i democratic, molts cops penso que anar a votar no ha de ser un dret sinó una obligació, una obligació moral, un agraiment, un homenatge.

Salvador

Ahir a la nit, Salvador Puig Antich va torna ha ser declarat terrorista i culpable hi amb totes les de la llei es va ratificar la seva sentencia a garrote vil, aquelles persones de que parlava a l'article anterior, van aconseguir la llibertat per nosaltres, ja no es pot treure la vida a cap criminal, pero es segueixen considerant legals molts dels actes comesos, com deia Torcuato Fernandez Miranda, hem passat de la llei a la llei.
Això al meu entendre vol dir que encara estem en deute i tenim molt cami encara per recorrer.

Confiança en perill d'extinció

La confiança es un valor que ultimament corra perill, en dos dies he trobat varis exemples,des de tots els ambits, desde la politica, als anuncis de televisió, anuncis laborals, al sistema judicial, al sistema policial, a les ong i a molts d'altres que fan feines per vocació, la religio i el que trobo mes important, a les persones, la parella, el fill,etc....


La confiança es la base de qualsevol relacio personal.

No se que haurà o està passant, però cada dia em sento mes invecil, de ser dels pocs que creu que la confiança es una de les paraules mes important i ser-ne un fidel seguidor, molts hem diuen que hem pendran el pel molts cops, però jo seguire confiant en les persones, ja que crec que la confiança es el camí ha seguir per ser feliç, tant amb un mateix com amb els altres.

Suport i Solidaritat

Solidaritat

Avui he quedat amb una amiga meva, aquesta noia treballa de mosso d'esquadra, hem estat xerrant, ja que feia temps que no ens veiem, m'ha estat explicant les ultimes experiències viscudes i hem inevitablement de les últimes noticies.
Aquesta noia m'ha explicat un succés que li va passar fa al voltant d'un mes quan en una detenció a dos proxenetes, un d'ells va treure una arma i va disparar, mentre fugia corrents, per sort la detenció es va poder efectuar sense que hi hagués ferits.




Des de aquest blog, vull solidaritzar-me tant amb la meva amiga XXXXX, en un moment en que es pot sentir poc recolzada, com amb els seus companys, que cada dia surten de casa, per anar a treballar, cada mati fan un peto a la seva mare, dona, marit, fills un peto que molts cops pot ser l'últim, hi ho fan cobrant un sou baix, perquè el ciutadà sigui d’on sigui, pugui viure en un entorn segur i feliç. Gent amb formació constant, que fan la seva feina d'una manera magnifica

Suport

Avui he assistit a l’acte de la plataforma en suport a l’alcalde Baron, de la qual en soc membre.
Els últims dies m’havien arribat varis punts de vista sobre el govern municipal, alguns bastant crítics, com be es pot observar en les intervencions que he tingut en posts anteriors, als quals com a persona de diàleg vaig intentar comprendre i reflexionar-hi, soc d’aquells que creu que sempre s’ha d’escoltar, això et permet ser lliure d’elegir.
L’acte d’avui ha estat molt positiu, ja que la gent que formem part de la plataforma, no som gent d’un partit polític determinat, sinó gent que des de diversos àmbits han conegut el candidat a l’alcaldia, els integrants som persones que fruit d’aquesta relació hem optat per mullar-nos i demostrar-li el nostre suport.
L’acte ha omplert la sala de can Palauet, on alguns membres de la plataforma han exposat els motius que han propiciat aquest suport.
Els motius exposats han estat en moltes ocasions vivències viscudes, ja des de que era regidor d’esports fins els últims tres anys d’alcalde, tots han remarcat el caràcter humà, la seva dedicació completa, la senzillesa, l’esforç, la comprensió i la confiança com a motius de garantia.
Per acabar en Joan Antoni, ens ha volgut dirigir unes paraules, però no paraules de campanya sinó paraules senzilles i humanes, ens ha transmès la seva il·lusió per l’alcaldia, la seva força per tirar endavant el projecte, ha reconegut el errors que potser ha comes, alhora que ha demanat un perdó anticipat per aquells en els quals pugui cometre. Ha confessat que el dia que plegui, tornarà a l’escola, cosa que he trobat molt lloable.
En definitiva avui m’ha quedat clar que en Joan Antoni Baron no enganya, es un candidat, es un ciutadà, que vol el millor per als ciutadans de Mataró, me’l crec i me’n refio.

Fahrenheit 451

Fa un parell de dies vaig començar a llegir Fahrenheit 451.

Amb unes 50 pàgines que porto llegides és espectacular com Ray Bradbury descriu una societat futurista de la qual com tot segueixi així no ens allunyem gaire.
Amb aquestes paraules no vull dir que els bombers passin a ser uns "cremallibres", la ciència hauria d'avançar moltíssim per poder prescindir d'ells, el que vull dir és que dia a dia, any a any la societat avança per un camí on els llibres podrien passar a ser simples elements decoratius o bé objectes de subasta representats d'un passat, i amb els llibres, les paraules.

En una societat com la representada en les primeres pàgines hi apareixen dos personatges ben diferents, el de Clarisse, boja i antisocial li diuen, disfruta dels petits tocs de la vida, té coneixença del passat, parla amb la gent de casa durant el sopar i l'altra és Mildred, l'antístesis de Clarisse, poca és la frase que conté més de dues paraules, enxufada als auriculars, a la televisió...Crec que som a temps de decidir amb quina de les dues vides ens podem convertir. Jo crec que em quedo amb la de Clarisse.

Per això és important la informació i aquesta es troba en llibres, ja siguin històrics o científics. Recordem que una de les majors pèrdues de la humanitat és la biblioteca d'Aleixandria, per sobre de 451 graus Fahrenheit es va perdre gran part de l'avenç de l'humanitat científic i cultural.

I per finalitzar i aprofitant les dades en les que ens trobem, m'agradaria fer una reflexió política: realment els interessa als polítics gent informada i ben formada o prefereixen un món de Mildreds fàcilment manipulables i sense cap tipus de cultura?

Sorprenent

L'altre dia en el debat del foment, durant el torn dedicat a l'habitatge, el sr. Teixidó va comentar que una de les solucions, podria ser, fer pisos amb contenedors, al moment la idea em va resultar un xic subrealista.



Acabo de veure el video i la veritat es que haig de reconeixer, que interessant és, no tinc ni idea de com va el tema, i la veritat es que encara no em convens,te la seva coña viure en un contenidor, pero ves a saber, haig de reconeixer pero que sorprenent ho es.

De bon mati

Ja es dilluns, dia d’inicis i finals.
Personalment acabo les classes i comença la recta cap els exàmens de juny.
Políticament elegirem les persones que han de fer Mataró, la ciutat que tots volem.

Per començar amb forces, he decidit seguir la cita llatina “mens sana in corpore sano”, el meu lloc preferit es el passeig marítim, així que faig la bossa d’esport i em disposo anar a buscar el cotxe, a la zona d’aparcaments situat a la ronda Tarradelles, a les hores que arribo a casa, tard de la nit, es l’única zona en la que puc aparcar.
Durant molt temps havia deixat d’anar al Centre Natació de Mataró, ja que per arribar-hi tardava al voltant de mitja hora, des de que es va obrir el pas subterrani de la rotonda Laia l’arquera, tardo menys de deu minuts, pujo el cotxe, baixo per el polígon de pla d’en Boet, giro a l’alçada del camp de futbol de can Xalant, passo per davant la comissaria de mossos d’esquadra, fins arribar a la zona del passeig marítim on encara trobo aparcament amb facilitat, d’aquí poc se que em costarà.
Fa temps que faig footing en aquella zona, em sembla que es la millor zona de Mataró, molts cops he entrat amb polèmica, hi ha qui pensa que el Parc Central es millor, em comenten que gaudeix d’un circuit magnífic, escales, rampes, espai per estiraments, etc., tot hi que reconec que el Parc central es una bona zona per fer esport, jo prefereixo el passeig marítim, es mes relaxat, la fresca marítima de les 9:00 del mati es magnifica, vaig y torno fins la punta del port un parell de vegades, es increïble la tranquil·litat que es respira, molta gent fa com jo.
Molts cops mentre escolto les noticies del dia, observo el meu voltant i penso, que feliç si tot el dia visques amb aquest ambient, veus la gent relaxada, hi ha la típica parelleta que en posicions de tot menys còmoda, es regalen el seu amor, es situen a pet dones, mirant l’horitzó i acompanyats de la orquestra que formen les onades amb les aus, es prometen amor etern, amor que es trencarà segurament, però en aquell moment tot es felicitat.
M’entrestant segueixo corrent deixo enrere la parelleta, veig aquelles persones, que alegres s’han decidit per anar a prendre el sol i s’hi el clima ho permet fer-se una remullada, a Mataró tenim un grupet de gent gran, que comença anar a la platja per setmana santa y acaba per tots Sants.
Ja em comença a caure alguna gota de suor però es en aquest punt on has de pujar una mica el ritme perquè l’esforç que estàs fent tindrà recompensa.
Veig el típic que passeja el gos, soc una persona que els gossos l’hi fan por però dins aquell ambient, la veritat es que no em molesten, el passeig marítim sembla estructurat perquè la gent convisqui i el meu carril de footing ningú l’altera.

Arribo fins l’inici del port, comença la zona asfaltada es la que menys m’agrada, detesto aquell silenci de la bamba al picar al terra, aquella duresa del ciment, però entenc que no pot ser d’una altra manera.

En aquest punt ja estic suant la samarreta de valent, però tot i així em fa gràcia fixar-me en la dona gran que cada mati posa menjar per els gats, em quedo flipant com poden sortir tants gats de cop, amb tanta fauna felina poques rates hi deuen haver.
Observo els amants de la mar o la pesca com preparen els velers per sortir a mar, molts segueixen utilitzant tota aquella vestimenta que els identifica, samarreta a franges blaves i blanques, barba poblada i us prometo que duia pipa, era un pescador autèntic, amb el que vol dir autèntic.

Ja estava a punt d’arribar al centre ara el passeig ja estava mes poblat, podies veure els estudiants que alguns opten per estudiar, altres mes enretirats per fumar-se segurament un porret, altres que no son estudiants, però aprofiten aquell ambient màgic per llegir una estoneta, etc...
Entro al gimnàs per fer els estiraments i algo de peses, reconec sentir-me una mica avergonyit, em trobo els jugadors del Mataró Quadis, algun dia parlaré, d’aquest equip, que s’ha convertit en un dels millors de Catalunya, però enmig de tan múscul, barra de peses plenes, jo sense deixant per un moment la vergonya de banda m’assento al banc de peses trec el meu pit de pollastre i em decideixo a fer funcionar els músculs( no entenc perquè les peses petites han de ser rosses)

En definitiva la jornada matinal d’esport arriba a la seva fi, per finalitzar entro a la sauna, em relaxa, es un punt tot original, molts cops a causa de la gran ocupació, la sauna es converteix en un punt de debat, on s’intenta solucionar el mon, al mes pur estil laconicum romà.
Obro la porta surto corrent, i tal com deu em va portar al mon em poso a sota del raig d’aigua freda de la dutxa, en aquell moment arriba el clímax.
Em dutxo, em canvio i foto el camp, tot just son les 12:00, encara em queda tot el dia per davant, mentre torno, segueixo pensant en la sort que tenim, els capgrossos de tenir un zona tant idíl·lica, molts cops penso que se una ciutat amb platja es un luxe.

Molts partits, poca serietat

Per una part estava entusiasmat en un primer moment, quan em vaig assabentar, que a Mataró s’hi presentaven onze candidatures, pensava que la gent havia tingut iniciativa, ganes de participar i fent us de la democràcia de la que gaudim, fer les seves propostes electorals, però avui he vist la realitat, comencem a restar: PXC, millor ni parlar-ne les diria massa grosses, avui en el debat, ja tothom ho ha pogut veure, no han estat capaços ni de llegir un paper escrit, PR, no se qui son ni on són i reconec que els he buscat però us puc assegurar que no existeixen, si el dia de votar apareixen potser obtenen 4 o 5 vots, ja que estic segur que ni els mateixos de la llista es votaran.
Ciutadans i Eua, almenys han intentat explicar-se en el minut que sel’s ha concedit, desprès ha vingut el moment mes trist de la nit, quant un representant de la Cup a volgut fer una pregunta, quan no li tocava, i el moderador evidentment no l’ha deixat, llavors s’han sentit alguns crits una mica bastant fora de lloc però que hi farem.

La sorpresa la de alternativa vecinal, jo que em pensava que era un partit que tenia el seu públic, resulta que ni es presenta, després es queixen aquests partits petits, en que no sel’s convida als debats però si quan tenen una oportunitat no l’aprofiten, així els va, suposo que ara que no tenen les zones blaves per protestar es deuen haver quedat sense idees.

I es que les idees costen de trobar, molts infravaloren la feina dels polítics, molts fan la reflexió tòpica de, ¿feina els polítics?

El debat de Mataro Radio i Capgros

Després de dos setmanes sense poder lliurar a la feina avui per fi m’ha tocat descansar.

Estava desitjant veure algun acte de campanya i ja que ahir em vaig perdre el debat de TVM i el dilluns només vaig poder veure un tros del de TT-TV, la idea d’anar al foment a veure el debat organitzat per radio Mataró conjuntament amb el Capgros em feia molta il·lusió.
El debat estava programat per 2/4 de vuit, jo arribava amb grans passes ja que feia tard, per al girar la cantonada del xurrero, veia en Baron i en Bassas pujant la riera, fet que m’ha relaxat podria entrar i triar cadira.

El format del programa ha estat força be, almenys original i proper, s’havia format una mena de bar, cutre, d’aquells de poble, tres taules i cinc cadires, s’ho podien haver currat un pel però suposo que tampoc es tractava d’una obra de teatre.
Cada tema de debat era introduït per un mini-gag d’humor sobre la situació política, gags interessants, amb un guió força bo, destacar el que feia referència al tema sobre la promoció de Mataró, on es veia l’alcalde de Mataró i el de Sabadell, jugant una partida, en la que cada jugador posava sobre la taula les coses/persones/actes més importants de cada ciutat.

Per el que fa al debat poca cosa, soso, trobo a faltar intensitat, d’acord durant anys, hi ha hagut un mateix govern, però la oposició no es pot únicament agafar aquest motiu per intentar guanyar l’alcaldia. Això per a mi no es un argument vàlid.

Personalment, el rr.Teixidó, l’he trobat massa calmat, semblava que allò no anés amb ell, en Graupera m’ha sorprès, ha tingut poques però bones rèpliques, el sr. Mora, decididament horrible, si d’aquesta manera volen que es produeixi el canvi o porten malament, no ha fet cap mena d’oposició i fins i tot diria que únicament s’ha agafat al braç del PP, fins al punt que el sr.Mojedano, ha arribat a dir que pensaven igual, valguem deu quin perill. El PP, seguint fidel al seu estil al que ja estem acostumats, en canvi considero que ha estat força participatiu, de vegades amb demagògia inclosa, però almenys animava el debat una miqueta, ha encapçalat l’oposició, ha aprofitat la oportunitat per deixar clar amb qui pot col·laborar(CIU), que en cap moment s’ha desvinculat dels elogis que el PP l’hi oferia. En Baron molt bé, superior a tots, s’explicava i es feia entendre, aprofitant les intervencions per explicar les seves propostes, demostrant que el lema “noves idees” no es un tòpic, portava la iniciativa en tot moment del debat i defensant amb credibilitat el seu projecte i la seva trajectòria a l’ajuntament, davant la dreta i la seva claca, aquesta si que es feia sentir. Aquí m’he sentit aïllat, els comentaris d’en Baron anaven acompanyats de silenci i mentre la dreta seguia insistint acompanyada dels aplaudiments alguns una mica absurds.
Un exemple:
Hi ha hagut on moment on m’he emprenyat, sobretot quan el pp acusava al l’alcalde que no contemplava els barris, segons ells desafavorits, com Cerdanyola i Rocafonda, amb uns aplaudiments de la gent, llavors el meu alcalde ha dit les tasques que ha fet l’actual ajuntament, l’han interromput amb rialles burletes i crits propis d’espectadors d’un partit de futbol, en aquell moment l’alcalde en comptes de fer com si no ho sentis, ho ha dit ben alt i clar, aquests que criden es nota que no viuen aquests barris, en aquells moments per dintre m’ha entrat un ardor, en aquell moment, jo com a ciutadà que viu al barri de Cerdanyola m’hagués aixecat i hagués aplaudit, perquè en Baron tenia raó jo no se on vivia la gent que m’envoltava però jo al meu barri no els he vist mai. Però m’he tingut que quedar quiet a la cadira, potser la vergonya però sobretot la falta de gent com jo, i mes quan en la llista del PSC-M esta integrada per gent jove, on eren?
La meva intenció no era que aquella sala es convertís en el parlament Taiwanes, però una mica de xispa, de suport de demostrar que som molts els que pensem que l’ajuntament a fet bé la feina i que confiem en que la pot millorar.
Desde el meu punt de vista es en aquests espais conjunts on els partits han de demostrar part de la “força”, no només en els seus racons particulars.

Vull un cartell de festes democràtic i participatiu

L'altre dia a les pagines del nostre alcalde, vaig poder observar el nou cartell de les festes de Les Santes.
En la revista informativa, que envia l'ajuntament de Mataró als ciutadans, es titulaba en portada de l'any passat, "Les Santes , la festa de tots"
Raó no li faltava, es una festa que els ciutadà mataroni se sent seva i alhora que orgullós si entrega, una mostra evident, es la missa de mossen Blanch, que aquest dilluns pròxim comensen a ensejar.

La comissió de festes es oberta, igual que la comunitat gegantera, es demana participació i crec que la gent respon, però el que no entenc es perquè no tot es democràtic en aquestes festes.
Em refereixo principalment en l'assumpte del cartell de festes.
Desde el meu punt de vista el simbol de la democràcia, es la participació, però no sols en alguns àmbits sinó en tots.
No veig correcte que el cartell que ens identifica a tots, el cartell que exporta la festa major de Mataro a l'exterior, perdó la NOSTRA Festa, com deia l'alcalde la festa de tots, no tinguem ni veu ni vot alhora de decidir el seu format, jo ja no demano que es convoqui un concurs de gargots, no dic que es tregui la feina als professionals del sector, ni que l'autor no sgui el mes indicat, simplement crec que no es una desició presa amb la participació de la ciutadania.
Estem en un mon cada cop mes global, un mataro que aviat acollira el tecnocampus, amb vies de comunicació i participació mes efectives, on l'us de les TIC, cada cop es mes freqüent, i resulta que en una situació tan senzilla, opta per la via directa de l'assignació arbitraria.
Repeteixo que no estic en contra que el cartell el fagi un professional, però no crec que fos massa dificil, obrir una pàgina web que a través d'un vincle de la secció de webs temàtiques/cultura de la pagina web de l'ajuntament, o a través de les revistes de mataró, com pot ser capgros o tot mataró, posar un parell o tres d'opcions i fer votacions per internet.
Petites mesures com aquestes, poden fer que les Santes cada cop siguin mes properes, almenys aconseguiriem que la participació ciutadana no sols fos necessaria els dies de festes sinó que d'una forma ràpida i sencilla la gent pogues participar mes en la vida socio-cultural de la ciutat, a mes de promoure l'us de les TIC en la població mataronina, un us que s'ha de potenciar.

Les valoracions artístiques les deixo per mes endavant.

Una mica d'info sense importància

Haig de reconeixer, que soc un "mouse de biblioteca", com he llegit en la bio d'en Graupera i tot i que trobo que es una expressió una mica cutre, ma fet gracia.
Avui me dedicat a analitzar un pel als candidats a l'alcaldia de Mataró hi als seus partits corresponents, fent comparacions segurament sense imporatancia o potser si?
Pel que fa als candidats me dedicat a llegir la bibliografia de cada un d'ells.

J.A.Baron; 1648 caracters sense espai, arriba a Catalunya amb 9 anys, primera feina, treballar en una fàbrica de botons, estudis de biologia, feina principal, professor d'escola pública.

J.Mora (CIU); 996 c/s/e, neix a Catalunya, primera feina, no em queda clar, per el que entenc era gestor d'una empresa de roba esportiva, estudis, AD. Empreses, feina principal, als 25 anys crea la seva propia empresa amb delegacions a l'estat español i a Lisboa.

J.Graupera (ICV); 944 c/s/e, neix a Catalunya, no esmenta cap feina ni primera ni principal, però comenta que ha treballat en el terreny de la docencia, l'animació cultural, les arts gràfiques i la producció editorial. estudis no en parla.

F.Teixido (ERC); 337 c/s/e, neix a Catalunya, fa com en Graupera no esmenta ni primera ni principal, simplement ens comenta que la seva carrera professional sempre ha estat allunyada del mon de la gestió pública. Estudis, Economia agronoma i direcció d'empreses.

Aquest son els únics que he trobat amb bio i/o blog, els altres pot ser que no els hagi trobat pero com es evident no obrire una investigació de recerca, tota aquesta informació la he tret de la pagina principal de cada partit o a traves de links de la mateixa pàgina. Pel que fa al PP, només he vist que posa el correu dels candidats, ja els hi enviare un mail a veure si em faciliten la biografia del seu candidat a l'alcaldia.

Pel que fa a imatges, m'havia fixat l'objectiu de veure tots els spots, però he tingut la desepció de només trobar-ne dos, el de PSC i CIU. Pel que he vist a primer cop d'ull:

Spot PSC, duració 1min, participants 7 persones ( 4 nens/es ) + alcalde, ambient distes i lúdic en una pista de basquet. Es veu l'alcalde integrat en el grup jugant amb ells.

Spot CIU, duració 2:13, Actor principal Mora, Mora fent esport en solitari,Mora a les oficines o oficina amb moltes sales, Mora fent una presentació amb projector Powerpoint, Mora escribint alhora que parlant a traves d'un mans lliures bluethot, web cam impreso-escaner-fax i al costat una mini senyera, tot ultima generació,Mora dinant en un bon restaurant i finalment Mora passejant per la fira de "l'arbre" durant 20 segons envoltat de molta gent.
Actors de repartiment, 2 homes que tenen pinta de ser o directors de bancs o membres de la TIA d'en Mortadelo i filemon.

Bueno en definitiva només comentra-vos que trobo que aquests dos espots son ben diferents, no dire quin es millor ni pitjor, pero mentre que un em dona la sensació de veure un home simpatic, entenedor fent una activitat que la majoria per no dir tots em practicat algun cop a la nostra vida, mentre que l'altre ens ensenya un home en un ambient que la majoria de ciutadans de mataro no em vist mai.
Suposo que en aquest sentit hi haurà dos lineas, el que pensa que un bon alcalde es com el que governa una gran empresa, numeros i resultats o el que al contrari creu que un bon alcalde es el que actua com un bon amic, amé i accecible. Això cada un ho decidirà el dia de fotre la papereta a la urna, això segueix sent tradicional, tot i que més d'un ja deu tenir preparat una urna digital.

Per últim afegire l'únic spot (llista PSC) que he trobat en el que parlen els altres membres de la candidatura, ja que hem de tenir en compte que segons el nostre sistema electoral, no triem l'alcalde nosaltres sinó que triem uns candidats i no fora menys coneixel's, repeteixo l'he trobat magnific aquest spot de la llista dels socialistes, per la seva originalitat i per la seva sencillesa tècnica, i la naturalitat dels participants.

Tirar la pedra i amagar la ma

Estic indignat, molt indignat, es la segona vegada que em sento insultat.

Insultat pel fet de no anar amb la partida de naixement a la boca.

Hi ha qui creu que pel sol fet de no portar una enganxina al front amb el nom de cadascú, els nostres cognoms brodats als punys de les camises i l'arbre geneològic tatuat a l'esquena, vol dir que som covards.

No es que m'arrepenteixi de la meva vida, ni molt menys que amagui la meva procedència, simplement consider-ho que el meu nom, pot ser un entrebanc a l'hora de llegir les meves paraules.

Un nom no sols es un mer identificador, com un numero, sinó que un nom es quelcom mes.

Un nom, implica una identitat, un estatus social, una professió, uns estudis del nivell que siguin, unes consideracions per part dels altres, ja sigui per coses bones o per errors comesos, que t'identifiquin d'una determinada manera.

L'anonimat en canvi el que permet es que considerin les teves idees en estat pur, simplement valorarant el que dius i com ho dius sense entrar en consideracions de fons.

Al cap em bé el revonvori de les declaracions d'un tal Jose Maria, unes declaracions que no hagues fet cas ningú, si no fos que el cognom d'aquesta persona es Aznar.

O la valoració que va fer un tal Pascual, valoració que havien fet molts, com jo mateix, i que ningu ens feia ni cas, el fet de que el nom d'aquest darrer fos Maragall ha creat tot un terratremol.

Fa temps van sortir unes manifestacions d'un tal Josep Lluis, que demanava a un grup terrorista que no matés, però el fet que el seu nom fos Carod Rovira, va provocar la seva dimissió.

Totes aquestes afirmacions per estar acompanyades d'un nom, han estat tingudes amb una consideració diferent a les que haurien d'haver tingut, amb això no vull en cap cas justificar els actes o les manifestacions d'aquestes persones, sinó fe palesa la importansia de la signatura.

Poguer portar un pseudonim, personalment el que em permet es sentir-me com si naixes de nou, no sabras res de mi, només el que les lletres de la pantalla et diguin, amb això no vull dir que posis les orelles a la pantalla sinó que em coneguis, sense la necessitat de saber si tinc algun permis per parlar, potser soc advocat, potser metge, potser soc treballador d'una impremta, mecànic o paleta, potser o sabras o potser no.

Trobo l'anonimat, romàntic, alhora morbos, em puc enamora pels comentaris, per la manera qe em demostra que es, per la manera d'expressar-se per la manera d'entendrem, de veure el mon o d'encisar-me.

L'anonimat i la virtualitat, em pot portar a apendre experiencies que mai hagues contemplat, ja que consider-ho que gracies a l'anonimat puc sortir de la presó de la realitat en la que visc.

M'agradari saber que opinaria Plato d'internet, jo ho tinc clar.

Confiança Política

La política fa fàstic, els polítics son uns corruptes, només pensen en ells, com guanyar vots i fer-s-ho venir sempre bé per dir que ells son els millors.

Pel que fa als problemes de veritat, la trivialitat i la no concresió, son el seu marc a seguir i tot això el que fa es, aburrir la gent, deixar de banda el ciutada i per descontat allunyar-lo de la política. Aquesta es la impresió que sento de la gent del carrer i dels joves, això es el que em preocupa mes.

No intenteu creure que les coses no són així, actualment el panorama polític nomes ens interesa als cuatre de sempre, ja veureu com tindrem un susto en l'index de participació, si pasem del 40% ja ens podem sentir afortunats.

Jo que soc fill de la generació X, encara em quedo envadalit, quan revisant fotos i ordenant records, reviso experiències viscudes, recordo, com acompañat del meu pare i del meu germà, vaig anar a veure en Pujol, era fantàstic, veure la plaça Santa Anna, plena a vesar, recordo si la memoria no em traeix, veure en Felipe al parc de Cerdañola, enmig d'un ambient inborrable.

La gent menjava politica i vomitava política per tots costats, veig en les fotos com tot el veïnat construia carrers, restaurava parcs, allà al poble sec, veia com en les associacions de pares, tots i anaven engrescats, segueixo recordant, debats a la tele, programes documentals de la transició, programes de debat general, les fotos del DNI, amb cabells llargs i barbes, era una epoca politicament activa.

Però per desgràcia el panorama a canviat, la "humanitat" que aquella gent transmetia es va anar enfosquin, el traje i corbata, esdevenia l'identificador polític, gent engominada,gustos xics, dones amb cara estirada, al mes pur estil, baba de cargol, el llepaculisme de la dreta, va anar calant a altres sectors, ningu criticava a ningú i l'interes de partit es feia infranquejable, en definitiva la política queia en el water de la societat.

Però per sort sempre queda algú que et trenca aquest punt de vista polític, els socialistes no eren "els meus", els criticaba moltes coses, principalment la falta d'identitat. Però quan vaig veure que en Pascual es presentava a les eleccions o vaig tenir clar, votaria ciutadans pel canvi, aquell home noseque tenia, que em donava esperança, el veia un tiu honrat, que diria la seva i que no es deixaria ensabonar, en definitiva que em donava bon rollo.

Això m'ha tornat a succeir, quan veig la candidatura d'en Baron per alcalde, m'ha tornat a passar el mateix que amb en Maragall. En Baron té un algo diferent que el fa mes proper, suposo que serà, pel fet que no actua amb aquella arrogansia com altres, que no va amb aquell posat de filferro encarcallat, suposo que serà perquè tan el pots trobar donant un volt riera amunt, riera avall, com enmig de can bruguera gaudint de la natura i a sobre per poc que et conegui et saluda, aquest tiu es magnífic.

Vaja en definitiva, m'agradaria obrir els ulls a la gent, a la política hi ha gent honesta, interesant i activa que si sel's deixa actuar faran que tots ens sentim orgullosos.

Baron, només et vull demanar una cosa, a veure si tornes ha fer de mestre, però aquest cop no en un colegi sinó al teu partit i omples de nous "barons", això voldrà dir que la política interesa.