Volver a empezaaar.....

"Volver a empezaaar..." Melodia per tots coneguda gràcies als anuncis que el Corte Inglés fa any rera any sobre els Corticoles. I pensament conjunt de "Aquest any faré les coses millor..", vaja com el que et fas el dia de cap d'any any rera any.

T'enganyes! Et lleves... s'ha acabat l'agost... comença el setembre (raonament molt bàsic, però te'l fas) i aquest any les aprovaré totes (jajaja).... bueno les de setembre no sé... però de les que em matriculi a partir d'octubre si (veus ja ho anem retrassant un mes...)... me de posar les piles (error! te les has de posar i anar renovant, que al mes de desembre ja van amb reserva!).

I arriba Nadal! Qui és l'imbècil que estudia i es tanca amb aquesta fresqueta que fa i aquestes lluminetes pels carrers? Bueno quan acabin les festes m'hi poso i a més faig règim...(més error, si no ets capaç de fer una cosa, per què te'n proposes dues?).

Examens: uiui... massa matèria, m'hi hauria d'haver posat abans, però clar desde el bar de la facultat com podria jo endevinar el volum dels apunts? (aiii, els apunts s'agafen de la gent que té la lletra petita...així no ets deprimeixes!).

Bueno ara sí, aquest semestre m'hi poso...(et poses a contar els dies que et queden per Setmana Santa). I arriba Setmana Santa...i tornes, i el sol comença a calentar... merda el règim!!! Operación Bikini! Però ja és massa tard! El teu cos necessita el croissant de xocolata al que l'has acostumat durant aquests mesos...ho intentes, lluites contra el barman que et mira amb cara de " s'acosta l'estiuuuu i tu no t'hi pots resistiiir...mmm". Bueno no passa res, m'he de concentrar amb els examens de juny i juliol...aquesta per setembre, l'altra també. Et fas una graella de dies en Excel amb les hores dedicades a l'estudi (altre error...mai contes el temps de desplaçament ni el de cafè!). No funciona...examens ... bueno la meitat no està mal! Sempre em quedarà setembre i durant els dies següents aquesta frase va ressonant... estiu... i "Volver a empezaaar...."

Un dia Trist i una Iaia inolvidable

Avui noto un aire diferent, un neguiteix constant, em venen al cap les preguntes filosòfiques mes pures, On comencem i on i com acabem.

Alguns tan sols fent us de teories científiques respondran que tot s’acaba i que desapareixem, jo em resisteixo a sumar-me aquest corrent , prefereixo pensar en un mes enllà vital i fructífer.
Avui prefereixo tornar a somiar, a creure en els contes , buscar móns alterns aïllats de qualsevol realitat actual, tocar, fregar-me amb els altres, notar l’ofec d’una abraçada amb la ingenuïtat de quan un es petit, abraçar-me un cop rere un altre i dormir plàcidament com ho fan els infants als braços.

Recordo quan era un marrec, els divendres acabava les classes en el Tomàs Vinyes i anava a casa la iaia, a tallar-li la gespa, em cansava i disfrutaba encara recordo, el so del motor de la maquina, després de la feina, ja tenia preparat el meu sopar preferit, la Iaia em preparava un plat enorme de patates fregides amb dos ous fregits, jo aprofitava les patates per sucar-les al rovell de l’ou, mentre bevia aigua fresca brollada de la font, mentre tots dos miràvem les noticies, i tots dos les comentàvem.

Avui el sopar ja no ha estat el mateix, la Iaia ja no i es, en un acte potser d’homenatge, m’he fregit jo les patates, l’ou se m’ha rebentat a la paella i l’aigua ha hagut de ser d’ampolla, la font ja no brolla, i les noticies ja no les puc comentar, avui sopo el meu plat preferit, però sense aquella parella que feia que aquest simple i vulgar plat no el canvies per res del mon.

La Iaia abans de morir volia que ens emportéssim algun record de casa seva, jo no tinc res, no he volgut cap objecte, prefereixo quedar-me amb aquelles nit dels divendres, amb aquelles patates fregides, i amb tants i tants records que em venen al cap.

Fa tan sols 15 dies fèiem tots un sopar al seu voltant, alhora que ella ens parlava i orgullosa de la seva família a la seva manera ens acomiadava. Tan sols demanava que reséssim un pare nostre el dia que ens deixes, siguéssim o no creients.

Jo ja l’he resat i avui dormiré tranquil i plàcid, perquè tinc la seguretat que algú vetllarà per mi, algú a qui mai estaré prou agraït per haver-me estimat tant.

Gràcies Iaia, avui quant tanqui els ulls jo seré el marrec i tu la cuinera.

Bones Vacances Blogers

Després de molt de temps treballant ja ens mereixem unes bones vacances, alguns aniran lluny, algun indret d’Europa, altres faran escapades, per terra catalana, alguns aniran al “pueblo”, d’altres es quedaran a la nostra fantàstica ciutat mediterrània, per tots aquells que se’n van i també per aquells altres que com jo ens quedem us desitjo unes bones vacances, que agafeu aire, que arribar al Nadal i menjar torrons no serà fàcil.
Al setembre tornem a començar, alguns els perdonare la desconexió al món virtual, però vull llegir les vostres anecdotes de les summer holidays.

De nou bones vacances, molts petons i abraçades i força gresca, que us la mereixeu amics del mon bloggaire.



P.D; si algú es queda a Mataró treballant que no es pensi que es únic, jo també soc d’aquests.