S'acaba la trilogia:
Dia 28
Ahir 27 no vaig sortir, diguem que soc un xic rar, però els focs i el sarau de la platja no em motiva.
Avui he baixat passada la mitjanit a la riera, la meva principal intenció era poder veure aquesta gran novetat que havia de ser el No n’hi ha prou, però com que encara tardaria una bona estona en començar, he decidit anar a fer una cervesa, tot estava ple a besar però al final, he trobat un lloc a la terrassa del bar iluro, m’he fotut una cervesa, però com que feia tanta calor i encara era aviat n’he demanat una altre.
Acabada la cervesa, he pujat passejant cap a davant de l’ajuntament, neguitós, a mi les coses noves em posen a cent.
A començat a sonar la musica, de la principal de la nit, han sortit els diables, la momerota, el drac i la família, tots allà ballant, i la música sonant amb una petita estrofa, que deia No n’hi ha prou, que suposadament tothom havia de repetir.
Sincerament la idea era fabulosa, la presentació i l’ambientació magnífica, però per mi s’ha fet una mica repetitiu. Com si es volgués imposar als mataronins un nou ritme. Tenim un ritme com el bequetero potentíssim, i no entenc la mania en fer-ne un altre, crec que els ritmes sorgeixen de l’espontaneïtat i al meu punt de vista el bequetero ja compleix amb aquesta funció, no entenc la obsessió en trobar-ne un altre i fer de les santes tot un repertori, però si a la gent l’hi ha agradat i això sembla, sols hem queda felicitar els organitzadors de l’acte, perquè la posada en escena a estat espectacular, però segueixo pensant que a la música li falta potencia, però prometo seguir-la escoltant, vull ser un bon Santero.
La pujada al parc amb la marching band, l’he deixat de banda, m’estaré fent gran?
Dia 29
La festa s’acaba, arribo un xic tard al parc, em perd-ho el petit castell de focs, però arribo a temps per entrar de ple a la festa, parlar amb els Santeros i Santeras, fer la valoració de les festes, en particular per mi no han estat les millors Santes, però com que la caixa dels records es gran, o recordarem amb alegria, desitjar-nos unes bones vacances, tan sols queda tornar a contar fins a quinze i esperar 362 dies per tornar-ho a fer, fins aleshores moltes coses passaran.
29/7/07
28/7/07
Santes 2ª part
Dia 27
Som en plena diada de Santes, començo el dia com un somnàmbul, he arribat a casa i m’he tirat al llit com si d’una piscina es tractés, tot just he dormit 3 horetes que ja torno estar en peu de guerra, haig d’acompanyar a la meva mare a Santa Maria, ja que es cantant de la missa. Tenim la sort de poder deixar el cotxe a l’escola d’idiomes, baixem tots dos xino-xano, la deixo a la porta de Santa Maria, i em col·loco a la cantonada del carrer nou, per veure la comitiva de gegants i autoritats com apareixen, passo de anar fins la porta de l’ajuntament a veure la recepció dels regidors, trobo que es una pèrdua de temps alhora que innecessària, a mi aquest tipus d’actes de moqueta vermella mai els he suportat, i menys quan algun regidor ni tan sols l’he vist en tota la campanya electoral passada i ara remena la cua com un peix a l’aigua.
Mentre resto allà palplantat al carrer nou, miro la basílica i em poso a recordar mentre em fumo l’últim cigarro que em quedava de la nit anterior, començo a veure el carrer ple de fum, les figures de foc avancen, jo impàvid allà al meu racó, per un moment penso que em puc cremar, però amb el cansansi que porto prefereixo una cremada que moure’m, al cap i a la fi, una cremada d’un diable, aquelles hores, es tan sols com un pessic de monja.
Segueixo meditant en unes paraules, del periodista de TVM, Pep Andreu, veure aquelles hores el carrer nou ple de fum, era la postal de Santes mes impressionant, comentava que en aquell precís moment Mataró mostrava una aparença barroca impressionant, sincerament, jo l’aparença barroca em costa de veure, però ja saben que en aquest mon dintre del moviment romàntic qualsevol cosa pot ser possible.
Segueixo quiet el foc a passat, per sort no m’he cremat o almenys res em cou, ara passa la família robafaves, amb el seu admirat capitost de regent, la mirada sols es dirigeix cap un lloc, la seva ma, deu ser la ma mes vista aquestes Santes, darrera els gegants arriben les autoritats, si totes, ben orgulloses, avui no n’hi falta cap.
De cop veig una cara que em sorprèn, veig en Safont Tria, tot empolainat, amb americana. Per un moment em poso a pensar, que passaria si agafes un pastís de nata i li esclafes a la cara, o si els hi llences una ampolla d’aigua plena d’orina o si l’hi llences ous o altres aliments, per sort jo no soc com cap d’aquest brètols per dir-ho suau i però potser seria la manera de veure com es sent amb un d’aquests presents que recordo que fa pocs anys els seus colegues entre ells el senyor Jubany al qual ha substituït es dedicava a fer.
Ja han passat i han entrat a Santa Maria, el meu destí ara es clar fotrem un cafè, anar a cap a casa i estirar-me al sofà, tal com deu em va portar al mon, no se si deu m’ho perdonaria, però la calor es la calor, i escoltar relaxat una missa tan preciosa com la de les Santes, mentre escolto els cants, sols penso una cosa, com pot ser que el vaticà volgués prohibir una obra d’art d’aquestes dimensions.
Som en plena diada de Santes, començo el dia com un somnàmbul, he arribat a casa i m’he tirat al llit com si d’una piscina es tractés, tot just he dormit 3 horetes que ja torno estar en peu de guerra, haig d’acompanyar a la meva mare a Santa Maria, ja que es cantant de la missa. Tenim la sort de poder deixar el cotxe a l’escola d’idiomes, baixem tots dos xino-xano, la deixo a la porta de Santa Maria, i em col·loco a la cantonada del carrer nou, per veure la comitiva de gegants i autoritats com apareixen, passo de anar fins la porta de l’ajuntament a veure la recepció dels regidors, trobo que es una pèrdua de temps alhora que innecessària, a mi aquest tipus d’actes de moqueta vermella mai els he suportat, i menys quan algun regidor ni tan sols l’he vist en tota la campanya electoral passada i ara remena la cua com un peix a l’aigua.
Mentre resto allà palplantat al carrer nou, miro la basílica i em poso a recordar mentre em fumo l’últim cigarro que em quedava de la nit anterior, començo a veure el carrer ple de fum, les figures de foc avancen, jo impàvid allà al meu racó, per un moment penso que em puc cremar, però amb el cansansi que porto prefereixo una cremada que moure’m, al cap i a la fi, una cremada d’un diable, aquelles hores, es tan sols com un pessic de monja.
Segueixo meditant en unes paraules, del periodista de TVM, Pep Andreu, veure aquelles hores el carrer nou ple de fum, era la postal de Santes mes impressionant, comentava que en aquell precís moment Mataró mostrava una aparença barroca impressionant, sincerament, jo l’aparença barroca em costa de veure, però ja saben que en aquest mon dintre del moviment romàntic qualsevol cosa pot ser possible.
Segueixo quiet el foc a passat, per sort no m’he cremat o almenys res em cou, ara passa la família robafaves, amb el seu admirat capitost de regent, la mirada sols es dirigeix cap un lloc, la seva ma, deu ser la ma mes vista aquestes Santes, darrera els gegants arriben les autoritats, si totes, ben orgulloses, avui no n’hi falta cap.
De cop veig una cara que em sorprèn, veig en Safont Tria, tot empolainat, amb americana. Per un moment em poso a pensar, que passaria si agafes un pastís de nata i li esclafes a la cara, o si els hi llences una ampolla d’aigua plena d’orina o si l’hi llences ous o altres aliments, per sort jo no soc com cap d’aquest brètols per dir-ho suau i però potser seria la manera de veure com es sent amb un d’aquests presents que recordo que fa pocs anys els seus colegues entre ells el senyor Jubany al qual ha substituït es dedicava a fer.
Ja han passat i han entrat a Santa Maria, el meu destí ara es clar fotrem un cafè, anar a cap a casa i estirar-me al sofà, tal com deu em va portar al mon, no se si deu m’ho perdonaria, però la calor es la calor, i escoltar relaxat una missa tan preciosa com la de les Santes, mentre escolto els cants, sols penso una cosa, com pot ser que el vaticà volgués prohibir una obra d’art d’aquestes dimensions.
27/7/07
Santes 1ª Part
Les Santes ja han començat i gairebé ja enfilen la seva recta final, la meva intenció era en un principi qualificar cada acte de les festes però per motius físics, festa fins altes hores, com per motius laborals, ja qui treballem com cabrons sigui festa com no. El meu repàs Santero comença el dia 25, jo personalment, tot i que el programa de Santes pretengui mostrar-ho d’un altre manera, les festes comencen amb la crida i finalitza amb el ball de fi de festa.
DIA 25
Dia de la crida, amb el discurs del alcalde, un discurs amb tocs Santeros i mataroní, però sense critica de fons ni interpretació pròpia del que es reclama en moments com aquests, al meu entendre el discurs de la crida, hauria de barrejar motius propis de la festa amb interpretacions de l’any viscut. Si mal no recordo ja des de fa anys que la crida a la festa major la fa l’alcalde i no cap ciutadà il·lustre.
A l’ajuntament els de sempre, i a l’altre banda unes pancartes que reclamaven que sols lluïs la bandera catalana juntament amb la de Mataró, aquest reclam, que algú amb poc encert titlla “de canalització del vell intent tribal de purificació”, que ha rebut el suport de 10 regidors, que no son pocs, si tenim en compte que els que governen ho fan amb 11 regidors, sembla que la representació sols a vegades justifica els actes, amb més motiu l’alcalde Baron, l’alcalde de tots els mataronins concloïa el seu discurs amb un Visca Catalunya, segurament era la seva pròpia purificació.
Desvetllament i correfoc, sense canvis, amb els inconscients de sempre i l’imbècil de torn, l’ambient i la xarana que es respira per el correfoc forma part de l’element d’autoestima mataroni, però segueixo pensant que estem tocats per la ma de les Santes, jo que soc d’aquells que disfruta amb el correfoc, cada any m’emprenyo com una mona, els inconscients de sempre, gent d’avançada edat, gent amb criatures, al mes pur estil pachanguero, es queda mirant la traca de davant l’ajuntament, i a la que comencen a sortir les comparses de foc es veu un tipus de San Fermin però a la mataronina, vaig poder veure cameres digitals per terra, nens plorant, mares histèriques, i jo personalment, pensant que el seny hi ha persones que el perden, aquest inconscients estan enmig d’un correfoc tal con van a la platja, repeteixo un correfoc, em pregunto que collons foten allà enmig?
El correfoc, perfecte, ben portat, carrers amples, traques infernals ben col·locades, com la de la plaça dels bous i darrera l’ajuntament, gent animada i respectuosa. Però sempre ha de sorgir l’imbècil de sempre, com va ser el cas del home que viu davant del monumental, que es va dedicar des de el seu pati a insultar als participants del correfoc hi ha demanar silenci, i tenint en compte que el cos de alguns d’aquest anava carregat de alcohol, el resultat es pot imaginar.
La ruixada sense pena ni glòria, va ser com sempre, jo sec com de costum, no m’agrada això de que em reguin, tampoc, l’ambient que es respira, però mentre hi hagi respecte mutu, no hi ha problemes.
Dia 26
Segueixen les Santes, el ball de festa major, es un dels actes que mes m’agraden, es el punt on ens trobem els Santeros de sempre, es el millor moment per rememorar records amors, etc., El cartell pintava força bé, Tràfic i Girasol, dos orquestres de renom, però un altre cop vaig notar que la festa era fluixa, vaig trobar a faltar aquelles mítiques cançons de Llach, o el Rey de França, o ja el que fins aquestes Santes era la tradicional cançó d’en Sisa, no tan so
ls vaig trobar a faltar en Puf, sinó que em va sorprendre que alhora de tocar el bequetero, el dediquessin a les diablesses i que just quan tocava començar a contar per saltar a ritme de quinze ens quedéssim en el 3 i canviessin la cançó.
En definitiva, quedant-me amb el bon record de trobar-me amb els vells coneguts, però resumint el dia 26, amb la foto del Frankfurt que em vaig fotre mentre anava cap a casa, ja feia falta que algú tingues la idea brillant de col·locar un Frankfurt al Parc central, aquesta si que va ser una autèntica novetat.
DIA 25
Dia de la crida, amb el discurs del alcalde, un discurs amb tocs Santeros i mataroní, però sense critica de fons ni interpretació pròpia del que es reclama en moments com aquests, al meu entendre el discurs de la crida, hauria de barrejar motius propis de la festa amb interpretacions de l’any viscut. Si mal no recordo ja des de fa anys que la crida a la festa major la fa l’alcalde i no cap ciutadà il·lustre.
A l’ajuntament els de sempre, i a l’altre banda unes pancartes que reclamaven que sols lluïs la bandera catalana juntament amb la de Mataró, aquest reclam, que algú amb poc encert titlla “de canalització del vell intent tribal de purificació”, que ha rebut el suport de 10 regidors, que no son pocs, si tenim en compte que els que governen ho fan amb 11 regidors, sembla que la representació sols a vegades justifica els actes, amb més motiu l’alcalde Baron, l’alcalde de tots els mataronins concloïa el seu discurs amb un Visca Catalunya, segurament era la seva pròpia purificació.
Desvetllament i correfoc, sense canvis, amb els inconscients de sempre i l’imbècil de torn, l’ambient i la xarana que es respira per el correfoc forma part de l’element d’autoestima mataroni, però segueixo pensant que estem tocats per la ma de les Santes, jo que soc d’aquells que disfruta amb el correfoc, cada any m’emprenyo com una mona, els inconscients de sempre, gent d’avançada edat, gent amb criatures, al mes pur estil pachanguero, es queda mirant la traca de davant l’ajuntament, i a la que comencen a sortir les comparses de foc es veu un tipus de San Fermin però a la mataronina, vaig poder veure cameres digitals per terra, nens plorant, mares histèriques, i jo personalment, pensant que el seny hi ha persones que el perden, aquest inconscients estan enmig d’un correfoc tal con van a la platja, repeteixo un correfoc, em pregunto que collons foten allà enmig?
El correfoc, perfecte, ben portat, carrers amples, traques infernals ben col·locades, com la de la plaça dels bous i darrera l’ajuntament, gent animada i respectuosa. Però sempre ha de sorgir l’imbècil de sempre, com va ser el cas del home que viu davant del monumental, que es va dedicar des de el seu pati a insultar als participants del correfoc hi ha demanar silenci, i tenint en compte que el cos de alguns d’aquest anava carregat de alcohol, el resultat es pot imaginar.
La ruixada sense pena ni glòria, va ser com sempre, jo sec com de costum, no m’agrada això de que em reguin, tampoc, l’ambient que es respira, però mentre hi hagi respecte mutu, no hi ha problemes.
Dia 26
Segueixen les Santes, el ball de festa major, es un dels actes que mes m’agraden, es el punt on ens trobem els Santeros de sempre, es el millor moment per rememorar records amors, etc., El cartell pintava força bé, Tràfic i Girasol, dos orquestres de renom, però un altre cop vaig notar que la festa era fluixa, vaig trobar a faltar aquelles mítiques cançons de Llach, o el Rey de França, o ja el que fins aquestes Santes era la tradicional cançó d’en Sisa, no tan so
ls vaig trobar a faltar en Puf, sinó que em va sorprendre que alhora de tocar el bequetero, el dediquessin a les diablesses i que just quan tocava començar a contar per saltar a ritme de quinze ens quedéssim en el 3 i canviessin la cançó.En definitiva, quedant-me amb el bon record de trobar-me amb els vells coneguts, però resumint el dia 26, amb la foto del Frankfurt que em vaig fotre mentre anava cap a casa, ja feia falta que algú tingues la idea brillant de col·locar un Frankfurt al Parc central, aquesta si que va ser una autèntica novetat.
22/7/07
Dijous de Protestes
Dijous vaig anar a comprar com faig cada any, la samarreta de les Santes, aquell dia va ser el dia amb mes protestes que he vist mai.
Davant de l'ajuntament, uns protestaven pel soroll, que abans n'he parlat, els altres portaven una pancarta amb el lema "Mataró lliure de transgènics", com que desconeixo el tema, millor no dir res.
Mes amunt, trobava els mitics en contra de Can Fabregas, amb un tenderete o millor amb catala, guingueta, montada amb tota una serie de merchandising, acollonant.
Arribava a casa i llegia en el Capgros digital, que els avis es queixaven que els havien tancat el parc central, per preparar un concert, i que no podien passejar. Jo puc entendre que el passeig, dels avis sigui important, però no tant perquè haguem de suprimir un dels esdeveniments musicals mes important de la ciutat.
El dia següent, llegint el bloc d'en Ramon Bassas, vaig veure un enllaç, que em portava a una pagina titulada Mataro X la Pau, en la que es demanava la retirada de l'espasa d'en Robafaves, com a simbol en contra de les armes, sincerament, la idea, tot i que en un primer moment, em va semblar un xic estupida, després meditant, vaig trobar que no era desencertada.
D'una banda creaven una mica de polemica Santera, que no esta gens malament i que sempre es ven rebuda, recordo, aquella en la que es discutia l'entrada dels gegants a la misa de les Santes o aquelles mitiques sobre els cartells de la festa, sempre es bo, tenir un tema de conversa, en el dinar de les Santes i he trobat que retirar l'espasa d'en Robafaves, no estaria malament, jo he votat que si, treure una arma mai fa mal, tot i que li treguin a un "ninot", hi ha mes, aquests gegants cada dia tenen mes marxa, i els seus portadors ho agrairan, que aquest any, tenen feina, amb el novedos i expectant " NO n'hi ha prou"
En definitiva, que d'aqui poc, veurem acampades a la plaça Matarona, en contra de les cues que es formen per l'entrada a l'hospital, algun altre s'encadenarà a la maquina de crispetes del sweet Center, demanant la prohibició de la venta de xiclets, ja que es dificl passejar pel carrer Santa Teresa, sense trepitjar-ne cap i que no ens sorprengui que algun dia ens trobem algun tiu amb pilota picada, penjat de les mamelles de la Laia l'arquera, per demanar que es sincronitzin d'un vegada el maleïts semafors de Lluis Companys, ja que el de davant els mossos d'esquadra sempre esta en vermell, o a en taronja, i no saps si es veritat o es una trampa perque acceleris i el radar et fagi una foto.
Davant de l'ajuntament, uns protestaven pel soroll, que abans n'he parlat, els altres portaven una pancarta amb el lema "Mataró lliure de transgènics", com que desconeixo el tema, millor no dir res.
Mes amunt, trobava els mitics en contra de Can Fabregas, amb un tenderete o millor amb catala, guingueta, montada amb tota una serie de merchandising, acollonant.
Arribava a casa i llegia en el Capgros digital, que els avis es queixaven que els havien tancat el parc central, per preparar un concert, i que no podien passejar. Jo puc entendre que el passeig, dels avis sigui important, però no tant perquè haguem de suprimir un dels esdeveniments musicals mes important de la ciutat.
El dia següent, llegint el bloc d'en Ramon Bassas, vaig veure un enllaç, que em portava a una pagina titulada Mataro X la Pau, en la que es demanava la retirada de l'espasa d'en Robafaves, com a simbol en contra de les armes, sincerament, la idea, tot i que en un primer moment, em va semblar un xic estupida, després meditant, vaig trobar que no era desencertada.
D'una banda creaven una mica de polemica Santera, que no esta gens malament i que sempre es ven rebuda, recordo, aquella en la que es discutia l'entrada dels gegants a la misa de les Santes o aquelles mitiques sobre els cartells de la festa, sempre es bo, tenir un tema de conversa, en el dinar de les Santes i he trobat que retirar l'espasa d'en Robafaves, no estaria malament, jo he votat que si, treure una arma mai fa mal, tot i que li treguin a un "ninot", hi ha mes, aquests gegants cada dia tenen mes marxa, i els seus portadors ho agrairan, que aquest any, tenen feina, amb el novedos i expectant " NO n'hi ha prou"
En definitiva, que d'aqui poc, veurem acampades a la plaça Matarona, en contra de les cues que es formen per l'entrada a l'hospital, algun altre s'encadenarà a la maquina de crispetes del sweet Center, demanant la prohibició de la venta de xiclets, ja que es dificl passejar pel carrer Santa Teresa, sense trepitjar-ne cap i que no ens sorprengui que algun dia ens trobem algun tiu amb pilota picada, penjat de les mamelles de la Laia l'arquera, per demanar que es sincronitzin d'un vegada el maleïts semafors de Lluis Companys, ja que el de davant els mossos d'esquadra sempre esta en vermell, o a en taronja, i no saps si es veritat o es una trampa perque acceleris i el radar et fagi una foto.
21/7/07
Música sense so
Trobo fantastic i alhora estic a favor de que la gent protesti, es manifesti, pengi cartells, etc, però crec que hauriem de distingir, allò que es una protesta per millorar el be comú o que pot ser constructiu, d'altres reaccions per mi un pel egoistes.
Em refereixo al integrants de l' AVM-C, que es queixaven del cruilla de cultures i el soroll que fa, sincerament vaig trobar la protesta ridicula.
Mes d'un del meu barri,(cerdanyola) ja els hi canviaria la caseta tan mona i tan centrica, que el cruïlla fa soroll, ja ho sabem, al camp de futbol del Cerdanyola, també fan concerts, però no sols això, semanalment juguen al voltant de 6 partits de futbol, amb el que comporta el soroll dels aficionats i el pitu o xiulet de l'àrbit, que alhora de la siesta toca una mica els collons, també sabem el que es el soroll a mitjanit, tenim la seu dels bombers davant, us assegur-ho que algun cop m'he pensat que el despertador sonaba abans d'hora confonentl-ho, amb la sirena del camió de bombers, però no sols em desperta a mi la sirena, sinó a la cinquantena de gossos que es posen a bordar alhora, crec que Cerdañola es el barri amb mes gossos per metre quadrat.
Els dissabtes, tinc el privilegi de tenir un despertador natural, el del pitu no del arbitre sinó del claxon dels cotxes, i el merder que es forma per culpa del mercat semanal de la fruita i la verdura del carrer Valencia, a tot i aixó sense afegir-hi, els gegants i la fira per la festa del barri, la semana santa, amb el concert de Saetas, la caravan rociera per la romeria, els concerts i festes de can morros, els camions de la brossa que en passen 50 durant la nit, primer una camioneta, després el de deixalles, mes tard el d'orgànics, el de paper, el de vidre, el de cartro, per cert no hem vull deixar els tius que netegen les casetas de la onze, que mai he entes que hagin de netejar amb tant impetu el metre quadrat habitable,els gitanos i el seu fantastic orgue, que mai canvien de canço, el vei que toca el saxo, que quan li toca ensejar escales musicals`mes val que estiguis despert, perque sinó tens la sensació de ser en Micky Mouse a Fantasia i un record especial, per al gran tocacollons del barri, el tiu que passaran els segles i sempre estarà allà,a sota de la meva finestra, l'àmic afilador de ganivets, que encara fa servir la mitica trompeta o no se que pilotes es però que el deuen sentir desde el cros.
Però jo com molts veins no ens queixem, potser perqué som tontos, però almenys jo per solidaritat, perquè avui em molesten però dema potser molesto jo, perque entenc que no visc sol, a Mataró, que som molts milers de persones que hem de tenir respecte uns amb els altres, respectant costums, tradicions, i entenent que les coses es fan amb la voluntat de molestar el menys possible, això per mi es conviure.
Em refereixo al integrants de l' AVM-C, que es queixaven del cruilla de cultures i el soroll que fa, sincerament vaig trobar la protesta ridicula.
Mes d'un del meu barri,(cerdanyola) ja els hi canviaria la caseta tan mona i tan centrica, que el cruïlla fa soroll, ja ho sabem, al camp de futbol del Cerdanyola, també fan concerts, però no sols això, semanalment juguen al voltant de 6 partits de futbol, amb el que comporta el soroll dels aficionats i el pitu o xiulet de l'àrbit, que alhora de la siesta toca una mica els collons, també sabem el que es el soroll a mitjanit, tenim la seu dels bombers davant, us assegur-ho que algun cop m'he pensat que el despertador sonaba abans d'hora confonentl-ho, amb la sirena del camió de bombers, però no sols em desperta a mi la sirena, sinó a la cinquantena de gossos que es posen a bordar alhora, crec que Cerdañola es el barri amb mes gossos per metre quadrat.
Els dissabtes, tinc el privilegi de tenir un despertador natural, el del pitu no del arbitre sinó del claxon dels cotxes, i el merder que es forma per culpa del mercat semanal de la fruita i la verdura del carrer Valencia, a tot i aixó sense afegir-hi, els gegants i la fira per la festa del barri, la semana santa, amb el concert de Saetas, la caravan rociera per la romeria, els concerts i festes de can morros, els camions de la brossa que en passen 50 durant la nit, primer una camioneta, després el de deixalles, mes tard el d'orgànics, el de paper, el de vidre, el de cartro, per cert no hem vull deixar els tius que netegen les casetas de la onze, que mai he entes que hagin de netejar amb tant impetu el metre quadrat habitable,els gitanos i el seu fantastic orgue, que mai canvien de canço, el vei que toca el saxo, que quan li toca ensejar escales musicals`mes val que estiguis despert, perque sinó tens la sensació de ser en Micky Mouse a Fantasia i un record especial, per al gran tocacollons del barri, el tiu que passaran els segles i sempre estarà allà,a sota de la meva finestra, l'àmic afilador de ganivets, que encara fa servir la mitica trompeta o no se que pilotes es però que el deuen sentir desde el cros.
Però jo com molts veins no ens queixem, potser perqué som tontos, però almenys jo per solidaritat, perquè avui em molesten però dema potser molesto jo, perque entenc que no visc sol, a Mataró, que som molts milers de persones que hem de tenir respecte uns amb els altres, respectant costums, tradicions, i entenent que les coses es fan amb la voluntat de molestar el menys possible, això per mi es conviure.
I sigue la broma
Encara ric, resulta que la casa reial, diu que no en sabia res de la retirada de la portada del jueves;
"La Casa del Rey no tenía conocimiento previo de la denuncia presentada por la Fiscalía de la Audiencia Nacional a instancias de la Fiscalía General del Estado para que se secuestrase la edición de esta semana del semanario satírico El Jueves, según han informado fuentes de la Casa del Rey. "
I la fiscalia, raona la seva desició dient;
"La portada del último número de El Jueves consiste en una caricatura de los Príncipes de Asturias "en actitud claramente denigrante y objetivamente infamante", según afirma la Fiscalía en la denuncia presentada ante el Juzgado Central de Instrucción número 6, cuyo titular es Juan del Olmo, por un delito de injurias a la Corona. "
Denigrant? Infamant? Injurias a la Corona?
Jo em pensaba que la corona era campechana, democràtica, ...........
Ja podem anar rient i fent broma dels bessons polonesos, les viñetas de Ala i la teta aquella de la Janet Jackson de la superbowl, que va fer posar el americans nerviosos, a veure si algu amb dignitat i decencia comença a posar a cadascú al seu lloc, ens dediquem a coses importants, que n'hi ha moltes i deixem de fer el gilipollas una mica.
"La Casa del Rey no tenía conocimiento previo de la denuncia presentada por la Fiscalía de la Audiencia Nacional a instancias de la Fiscalía General del Estado para que se secuestrase la edición de esta semana del semanario satírico El Jueves, según han informado fuentes de la Casa del Rey. "
I la fiscalia, raona la seva desició dient;
"La portada del último número de El Jueves consiste en una caricatura de los Príncipes de Asturias "en actitud claramente denigrante y objetivamente infamante", según afirma la Fiscalía en la denuncia presentada ante el Juzgado Central de Instrucción número 6, cuyo titular es Juan del Olmo, por un delito de injurias a la Corona. "
Denigrant? Infamant? Injurias a la Corona?
Jo em pensaba que la corona era campechana, democràtica, ...........
Ja podem anar rient i fent broma dels bessons polonesos, les viñetas de Ala i la teta aquella de la Janet Jackson de la superbowl, que va fer posar el americans nerviosos, a veure si algu amb dignitat i decencia comença a posar a cadascú al seu lloc, ens dediquem a coses importants, que n'hi ha moltes i deixem de fer el gilipollas una mica.
Censura al !!jueves!!
Fa temps que no sentia res semblan, potser la última noticia semblan, va ser l'enrenou de les vinyetas de mahoma, que tan merder van crear, sembla que l'humor el practiquem pocs.
Sòc lector del Jueves de tota la vida, aprofito quan vaig a esmorzar al frankfurt Stick, per llegir-lo cada dimecres, i la veritat es que m'ho passo PIPA.
Sòc lector del Jueves de tota la vida, aprofito quan vaig a esmorzar al frankfurt Stick, per llegir-lo cada dimecres, i la veritat es que m'ho passo PIPA.
La noticia m'ha sorpres, quan he descobert l'última del jutge de l'audiència nacional, Juan del Olmo, que ha demanat la retirada de la portada del Jueves. Després de tans i tans anys de democracia i llibertat d'expressió, encara hi han nostàlgics que troben a faltar les activitats d'altres temps, la censura es torna a posar de moda.
Personalment consider-ho que l'humor, te permís per posar-se amb qualsevol ambit o tema de la vida.
Si, si i rotundament si, ens podem enfotre de deu, del rei, de la reina, del PP del Psoe, de mi, de tu, del de mes enllà, i de la mare i/o pare que ens va parir.
A més que collons, que passa que els Borbons, que recordem son els succesors de Franco, no oblidem que el caudillo va anomenar Juan Crles I hereu seu, son intocables?
Doncs perdoneu però a 20 de Juliol de 2007 no hi ha ningu intocable.
Un mon sense humor, es un mon aburrit, un mon sense Jueves, es una merda.
Gracies Jueves per fer-nos la vida més divertida.
17/7/07
Tornar a començar
Les vacances ja se’m acaben, si, jo soc un d’aquells, que odia el cúmul de gent i per tant l’agost es l’època de l’any en que mes m’agrada treballar.
Jo, les vacances les acostum-ho a dividir en 3 etapes, la primera, als mesos de juny-juliol i algun matí d’agost, el dedico a descobrir i gaudir de Catalunya, m’encanta, sempre que puc aprofito per pujar cap al Montseny, fer la mateixa excursió de sempre al turó de l’home i passejar-me entre les farestes d’aquest indret, per mi màgic, ple de records i emocions.
L’altre punt per mi màgic es Empúries el trobo fascinant, l’origen del que som, mar, platja, pescadors, havaneres....
Ja cap els mesos de novembre, desembre, escapar-me per algun racó d’Europa, aprofitant les ofertes de les companyies low cost.
I ja al Gener- Febrer intento veure mon, noves cultures, llàstima però que aquesta última etapa només la pugui portar a terme com si es tractés d’unes eleccions, només cada quatre anys, però en tot cas sempre ens quedarà el Montseny i l’Empordà.
Per cert, 2 Notables i 1 Excel·lent, en els exàmens de la Uni, això em fa prendre les vacances i el futur amb més coratge.
Jo, les vacances les acostum-ho a dividir en 3 etapes, la primera, als mesos de juny-juliol i algun matí d’agost, el dedico a descobrir i gaudir de Catalunya, m’encanta, sempre que puc aprofito per pujar cap al Montseny, fer la mateixa excursió de sempre al turó de l’home i passejar-me entre les farestes d’aquest indret, per mi màgic, ple de records i emocions.
L’altre punt per mi màgic es Empúries el trobo fascinant, l’origen del que som, mar, platja, pescadors, havaneres....
Ja cap els mesos de novembre, desembre, escapar-me per algun racó d’Europa, aprofitant les ofertes de les companyies low cost.
I ja al Gener- Febrer intento veure mon, noves cultures, llàstima però que aquesta última etapa només la pugui portar a terme com si es tractés d’unes eleccions, només cada quatre anys, però en tot cas sempre ens quedarà el Montseny i l’Empordà.
Per cert, 2 Notables i 1 Excel·lent, en els exàmens de la Uni, això em fa prendre les vacances i el futur amb més coratge.
4/7/07
Per fi
Per fi he acabat els exàmens, i com cada final de semestre s’hem acumula la feina i hem porta a que m’hagi d’aïllar del planeta.
Cada cop que començo un semestre, tinc la intenció de portar-ho tot al dia però com sempre mai es compleix, soc un cul inquiet i segurament vull fer massa coses i acabo no fent res. El semestre que bé ja canviarem, però avui estic feliç, PER FI, he acabat els exàmens.
Cada cop que començo un semestre, tinc la intenció de portar-ho tot al dia però com sempre mai es compleix, soc un cul inquiet i segurament vull fer massa coses i acabo no fent res. El semestre que bé ja canviarem, però avui estic feliç, PER FI, he acabat els exàmens.
Ara només queda esperar les notes i començar a pendre una miqueta el sol, que sinó semblare el doble del conde Dracula.
Però sóc concient que el cami encara es molt llarg i tot just he acabat el primer tram`.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
