NeoRomanic

Ja fa anys que vaig deixar l'institut, pero sempre em quedara grabat a la memoria un examen d'historia de l'art, concretament en el que havia de demostrar els meus coneixements sobre el Romanic.

Com tots els examens, preparatius per la "sele", consistia en fer un analisis sobre una obra d'art sorpresa.

En aquella ocasió l'obra analitzar era el pantocrator de Sant Climent de Taüll.

Per no variar, jo no havia fet colzes, per tant, anava com diu l'argot estudiantil, en pilotes, pero com que valentia mai m'ha mancat i sempre he pogut trempejar la situació amb el que escolto de classe, em vaig sentar al pupitre amb un parell.... bueno millor no matitzem.

Perfecte, tenia el pantocrator als morros i a part de saber que era de Taüll, no en sabia res mes.

Per tant vaig tenir que ampliar la part subjectiva de l'analisi, si, les sensacions que em despertava aquella cara enigmatica.

Vaig comensar la parrafada, repetint adjectius com, por, fredor, aterrador, autoritari, controlador,observador, i d'aqui vaig redactar tota una historia sobre els fidels que atemorits miraven aquell crist falt de sentiments redemptors, en definitiva tot un relat sobre el deu jutge.

Com no em van suspendre, tot i que l'examen anava acompanyat d'un breu comentari.

"Si en comptes d'analitzar una obra d'art t'hagues fet desenvolupar la psique d'un pages romànic de Taüll, no només t'hagues posat matricula, sinó que n'hagues fet una obra de teatre".

Actualment els clàssics, tornen, sembla que la historia com altres cops torna a mirar el cami recorregut, tornem a l'autoritarisme, al jutge que no tremola, cambiem la biblia per la constitució, però cometem el mateix error que el romànic, utilitzar-la com a medi, com a eina d'opressió, com a baules que desde el dia que ens les van posar arroseguem sense descans.

Em canviat l'home que un cop clavat a la creu va perdonar, per aquell que no perdona i deixa morir. Veien morts a la forca, morts a les presons, morts en explosions, ......

Em canviat el crist redemptor pel crist ejecutor, infranquejable, dictador.....

Em canviat aquell que pretenia l'alliberament de la humanitat, per aquell que proclama el sofriment de la vida i la resignació......

No pretenc convertir-vos al cristianisme, ni tan sols fer-vos devots de misa, pero si recuperar valors tan humans com els del meu amic, aquell que proclama , perdonaras setanta vegades set.

Segurament perdonar pot ser dificil i complicat, pero no puc veure mes morts fruit de la dictadura de la llei, morts com, Iñaki de Juana , Sadam Hussein, ...........

No soc iusnaturalista, pero cal dir que les lleis com els manamenst, no estan fets per condemnar sinó per assegurar la llibertat dels homes.

Sisplau no caiguem en l'error de convertir un eina de redempció i solidaritat com es la constitució, amb una eina d'opressió i tortura com va ser aquella imatge romanica.

Globo oro House

Capítulo 3(a un paciente) "...¿Preferiría un médico que le coja la mano mientras se muere o uno que le ignore mientras mejora? Aunque yo creo que lo peor sería uno que te ignore mientras te mueres..."

(Dirigiéndose a los alumnos de Medicina a los que está dando una lección) "La naturaleza de la medicina hace que si la cagas, alguien la palme. Si no podeis asumirlo escoged otra profesión".

Aquestes són un parell de frases d'aquest "rara avis"

House... Mas en català ( gag de Polònia), ha guanyat un Globo de Oro!

Gran personatge el que s'han inventat els guionistes de la sèrie!

Realment podria haver-hi algú així en una societat com la d'avui? Per què s'admira tant la sinceritat d'aquest personatge?

Molt senzill... sabem que no ens el trobarem quan anem al metge. A tothom li agrada, riu i disfruta escoltant les seves insuportables veritats, però si ens trobéssim davant seu esperant alguna de les seves afrimacions... com l'esperariem?

Però ara canviem-li el físic i el nom i en comptes de veure'l a través d'una pantalla... posem-lo a un bar. Aguantariem que algú ens digués tant clarament el que pensa? Soportariem aquesta perfecció i aquesta ironia? NO.

Crec que la societat en la que vivim, no ens permet acceptar la realitat tal com és, que ens diguin les coses clares per brusques que sonin, no ens agrada i les persones que ens les diuen algun cop com ell... són uns bordes!

Ojalà el món estigués ple de bordes així!

La primera condición para la paz es la voluntad de lograrla

Hipocresia, desfachatez,ridiculo, bochornoso, ruin, cinismo, despotismo .......
Me veo obligado a empezar este post con estas palabras, ante el espectaculo deplorable, que estamos viendo por parte de la clase política.
Estos hombres de traje y corbata, ya sean de un bando o de otro, se han encauzado en disputas varias, como si de niños se tratara, en discussiones absurdas y cinicas sobre la assistencia o no a un acto basicamente solidario.

El lema es claro i simple PAZ, este termino, aunque simple, es el deseo de los ciudadanos, no se enganyen señores, simplemente Paz, dejense de retoricas absurdas y lemas encriptados.
Pero ellos, estas palabras, parecen no entenderlas, parece ser que no les gusta PAZ a solas.
Pero s'empenyan, en no salir a la calle, a ellos les gusta mas el patio de colegio, la discussión perpetua, la oposición frontal a cualquier iniciativa, aunque sea de PAZ.
Llevamos muchos años, muchas lagrimas y muchos muertos, llevamos años gritando PAZ, pidiendo PAZ y rogando el fin de la violencia, fuere de donde fuere y por fin el dia en que, aquellos que nunca habian condenado un atentado, quieren unirse a la reivindicación de la paloma blanca, les echamos, les acusamos, les recriminamos, queremos su humillación publica.
No se como iran las cosas en este mundo, alomejor son muy joven e inocente pero, prefiero ver a vicitmas y verdugos caminando haci el camino de la PAZ juntos, que no por los pasillos de la sala de torturas.

He observado las webs de los tres grandes partidos españoles, PSOE, PP, IU.
Ni PP, ni PSOE nombra a las victimas, solo IU dice "...IU quiere transmitir al mismo tiempo su pésame a las familias y amigos de los dos fallecidos"
Con sinceridad e votado siempre desde que tengo 18 años, os asseguro que si esto sigue igual, no voy a votar mas, porque me queda claro que lo que quieren los hombres de traje y corbata es,poder,poder,y votos, BASTA YA!!!!!
No soy Maquiavelo, ni creo que el fin justifique los medios, pero tengo claro, que para pedir tengo que hablar.
Pido PAZ, puedo hablar?

Per què?

Ahir vaig poder veure la pel·licula de Manuel Huergas, "Salvador", ja feia dies que la volia veure, però per manca de temps o altres motius no l'havia vist encara.

Confesso que he patit, en els instants finals, l'angoixa me recorregut el cos, només pensar com actuaria jo en aquelles circumstàncies, m'agafaven ganes de plorar.

Això ma portat a repassar tot allò que se'm havia explicat del franquisme, i després de varies busquedes per internet me donat compte de que no en sabia res.

D'acord sóc jove, no he viscut aquells dies, per tant necessito una explicació.

Hi ha coses que no entenc :

- Per què un mes d'un milio de processats
- Per què mes de 200 mil morts, afusellats, o torturats
- Perquè camps de concentració, vexacions, violacions, etc...
- Perque es segueixen respectant totes aquestes sentencias d'un dictador.
- Perquè no s'investiga res.

Sembla, que no hagi passat res, segueixen havent persones enterrades als marges de les carreteres, oblidats, enterrats en fosses comunes.

Per què no ens diuen que va passar, qui va assesinar als nostres avis, pares, tiets.....

De què tenen por? Ja no seran jutjats, no seran processats, no es demanarà venjança,......

Només em ve al cap una paraula hipocressia.

Per què no hi ha consens de màxims per la lley de la "recuperació de la memòria històrica"

Per què?

Si no podem tancar el passat com podem avançar cap el futur.

http://www.memoriahistorica.org/

Catalunya Trempa

Eren les 23:50 del dia 31, quan com de costum vaig conectar la tele, tv3, la que segons diuen és, la "nostra", per veure les campanades de cap d'any.
Sorpresa la meva, en no trobar-me, cap esglesia, ni cap rellotge improvisat, com el que l'any anterior ens van col·locar ficticiament a Breda, o mes ven dit Ventdelplà.
Res vaig veure semblant a una campana, com a molt i si l'hi volem trobar un simil, amb un edifici semblant a un batall, (en castellà badajo).
Aquell edifici de forma fàl·lica, dissenyat per Jean Nouvel, tornava a ser el centre de totes les mirades, per un espectacle únic, inovador i perquè no dir-ho provocador. En la memòria em venia, la imatge de les avies amorrades davant la pantalla enuegant-se, els nens petits tiran les serpentines abans d'hora i mes d'una parella jove, aprofitan per tocar les cuixes de la promesa, en aquest lapse de temps on tothom te la mirada fixa en una direcció.
Sense esmentar el director, d'aquesta companyia, aqüifera, que en ple temps de sequera, restaria davant la pantalla, excitat per aquella publicitat gratuita, que segurament comportarà un bany de xifres extra.
O la pesa principal, l'operari el qual m'imagino, amb un rosari a la ma i pensant que si la llum no s'encenia, segurament li tallaven, el més semblant que pogui tenir un home a l'edifici.
De cop tocaven les 00:00, aquell edifici al més pur estil Las Vegas, s'omplia de colors, pujava i baixava a un ritme constant, amunt i avall, desde Glòries al cel, fins a 12 vegades, amb un rotund i estrepidant sò, cada cop que la llum arribava a la punta, per acabar amb un orgasme global, de milers de persones, bufant espantasogres, vestits amb perruca i destapant ampolles de cava......
Confeso que la posada en escena de les campanades les vaig trobar magnifiques i em van recordar aquella escena de aterriza como puedas.
Per concloure, confesar que estic content, excitat, els altres seguiran amb el recurs ranci, de xaranga i pandereta, amb Ramonchus, Carmens Sevillas, plazas del sol i grandes hermanos, mentre que nosaltres restarem orgullosos del nostre fal·lo particular.

P.D = Ultimament he sentit rumors, de que Nacho Vidal, pot entrar a les llistes del PSC per l'alcaldia de Mataró, ho potser el veurem fer el pregó de festa major, que eixerits som els catalans o millor COLLOnuts.

Xiuxiueig de Pau

Que ràpid passa tot, avui Nadal, regals, trrons, caga tions i cançons, demà platja, vacances i Santes. No sé, si ahir jugava a futbol i em despertava per anar a l'escola, o treballava fins tard i m'aixecava per anar al banc a demanar un crèdit per poder estudiar. Tot en aquesta vida va ràpid, sense pausa, passes del fred a la calor sense tenir temps per aclimatar-te, ja no hi ha estacions intermitges, dien els entessos que això és causa de l'escalfament global. Ja fa uns quants anys, estava orgullós de la gent, guardo recents imatges a la meva memòria, de milers de persones, dia rera dia, manifestant-se per la justicia, el respecte i la pau. Aquelles mostres de cassolades, manifestacions i cordons humans, eren un crit, clar, alt i rotund per la pau! L'altre dia van matar a un home, es va assassinar en nom de la llei i de la justicia i tot el que he pogut observar ha estat indiferència, ni manis, ni cassolades, ni crits. Sols un xiuxiueig...