El debat de Mataro Radio i Capgros

Després de dos setmanes sense poder lliurar a la feina avui per fi m’ha tocat descansar.

Estava desitjant veure algun acte de campanya i ja que ahir em vaig perdre el debat de TVM i el dilluns només vaig poder veure un tros del de TT-TV, la idea d’anar al foment a veure el debat organitzat per radio Mataró conjuntament amb el Capgros em feia molta il·lusió.
El debat estava programat per 2/4 de vuit, jo arribava amb grans passes ja que feia tard, per al girar la cantonada del xurrero, veia en Baron i en Bassas pujant la riera, fet que m’ha relaxat podria entrar i triar cadira.

El format del programa ha estat força be, almenys original i proper, s’havia format una mena de bar, cutre, d’aquells de poble, tres taules i cinc cadires, s’ho podien haver currat un pel però suposo que tampoc es tractava d’una obra de teatre.
Cada tema de debat era introduït per un mini-gag d’humor sobre la situació política, gags interessants, amb un guió força bo, destacar el que feia referència al tema sobre la promoció de Mataró, on es veia l’alcalde de Mataró i el de Sabadell, jugant una partida, en la que cada jugador posava sobre la taula les coses/persones/actes més importants de cada ciutat.

Per el que fa al debat poca cosa, soso, trobo a faltar intensitat, d’acord durant anys, hi ha hagut un mateix govern, però la oposició no es pot únicament agafar aquest motiu per intentar guanyar l’alcaldia. Això per a mi no es un argument vàlid.

Personalment, el rr.Teixidó, l’he trobat massa calmat, semblava que allò no anés amb ell, en Graupera m’ha sorprès, ha tingut poques però bones rèpliques, el sr. Mora, decididament horrible, si d’aquesta manera volen que es produeixi el canvi o porten malament, no ha fet cap mena d’oposició i fins i tot diria que únicament s’ha agafat al braç del PP, fins al punt que el sr.Mojedano, ha arribat a dir que pensaven igual, valguem deu quin perill. El PP, seguint fidel al seu estil al que ja estem acostumats, en canvi considero que ha estat força participatiu, de vegades amb demagògia inclosa, però almenys animava el debat una miqueta, ha encapçalat l’oposició, ha aprofitat la oportunitat per deixar clar amb qui pot col·laborar(CIU), que en cap moment s’ha desvinculat dels elogis que el PP l’hi oferia. En Baron molt bé, superior a tots, s’explicava i es feia entendre, aprofitant les intervencions per explicar les seves propostes, demostrant que el lema “noves idees” no es un tòpic, portava la iniciativa en tot moment del debat i defensant amb credibilitat el seu projecte i la seva trajectòria a l’ajuntament, davant la dreta i la seva claca, aquesta si que es feia sentir. Aquí m’he sentit aïllat, els comentaris d’en Baron anaven acompanyats de silenci i mentre la dreta seguia insistint acompanyada dels aplaudiments alguns una mica absurds.
Un exemple:
Hi ha hagut on moment on m’he emprenyat, sobretot quan el pp acusava al l’alcalde que no contemplava els barris, segons ells desafavorits, com Cerdanyola i Rocafonda, amb uns aplaudiments de la gent, llavors el meu alcalde ha dit les tasques que ha fet l’actual ajuntament, l’han interromput amb rialles burletes i crits propis d’espectadors d’un partit de futbol, en aquell moment l’alcalde en comptes de fer com si no ho sentis, ho ha dit ben alt i clar, aquests que criden es nota que no viuen aquests barris, en aquells moments per dintre m’ha entrat un ardor, en aquell moment, jo com a ciutadà que viu al barri de Cerdanyola m’hagués aixecat i hagués aplaudit, perquè en Baron tenia raó jo no se on vivia la gent que m’envoltava però jo al meu barri no els he vist mai. Però m’he tingut que quedar quiet a la cadira, potser la vergonya però sobretot la falta de gent com jo, i mes quan en la llista del PSC-M esta integrada per gent jove, on eren?
La meva intenció no era que aquella sala es convertís en el parlament Taiwanes, però una mica de xispa, de suport de demostrar que som molts els que pensem que l’ajuntament a fet bé la feina i que confiem en que la pot millorar.
Desde el meu punt de vista es en aquests espais conjunts on els partits han de demostrar part de la “força”, no només en els seus racons particulars.