La política fa fàstic, els polítics son uns corruptes, només pensen en ells, com guanyar vots i fer-s-ho venir sempre bé per dir que ells son els millors.
Pel que fa als problemes de veritat, la trivialitat i la no concresió, son el seu marc a seguir i tot això el que fa es, aburrir la gent, deixar de banda el ciutada i per descontat allunyar-lo de la política. Aquesta es la impresió que sento de la gent del carrer i dels joves, això es el que em preocupa mes.
No intenteu creure que les coses no són així, actualment el panorama polític nomes ens interesa als cuatre de sempre, ja veureu com tindrem un susto en l'index de participació, si pasem del 40% ja ens podem sentir afortunats.
Jo que soc fill de la generació X, encara em quedo envadalit, quan revisant fotos i ordenant records, reviso experiències viscudes, recordo, com acompañat del meu pare i del meu germà, vaig anar a veure en Pujol, era fantàstic, veure la plaça Santa Anna, plena a vesar, recordo si la memoria no em traeix, veure en Felipe al parc de Cerdañola, enmig d'un ambient inborrable.
La gent menjava politica i vomitava política per tots costats, veig en les fotos com tot el veïnat construia carrers, restaurava parcs, allà al poble sec, veia com en les associacions de pares, tots i anaven engrescats, segueixo recordant, debats a la tele, programes documentals de la transició, programes de debat general, les fotos del DNI, amb cabells llargs i barbes, era una epoca politicament activa.
Però per desgràcia el panorama a canviat, la "humanitat" que aquella gent transmetia es va anar enfosquin, el traje i corbata, esdevenia l'identificador polític, gent engominada,gustos xics, dones amb cara estirada, al mes pur estil, baba de cargol, el llepaculisme de la dreta, va anar calant a altres sectors, ningu criticava a ningú i l'interes de partit es feia infranquejable, en definitiva la política queia en el water de la societat.
Però per sort sempre queda algú que et trenca aquest punt de vista polític, els socialistes no eren "els meus", els criticaba moltes coses, principalment la falta d'identitat. Però quan vaig veure que en Pascual es presentava a les eleccions o vaig tenir clar, votaria ciutadans pel canvi, aquell home noseque tenia, que em donava esperança, el veia un tiu honrat, que diria la seva i que no es deixaria ensabonar, en definitiva que em donava bon rollo.
Això m'ha tornat a succeir, quan veig la candidatura d'en Baron per alcalde, m'ha tornat a passar el mateix que amb en Maragall. En Baron té un algo diferent que el fa mes proper, suposo que serà, pel fet que no actua amb aquella arrogansia com altres, que no va amb aquell posat de filferro encarcallat, suposo que serà perquè tan el pots trobar donant un volt riera amunt, riera avall, com enmig de can bruguera gaudint de la natura i a sobre per poc que et conegui et saluda, aquest tiu es magnífic.
Vaja en definitiva, m'agradaria obrir els ulls a la gent, a la política hi ha gent honesta, interesant i activa que si sel's deixa actuar faran que tots ens sentim orgullosos.
Baron, només et vull demanar una cosa, a veure si tornes ha fer de mestre, però aquest cop no en un colegi sinó al teu partit i omples de nous "barons", això voldrà dir que la política interesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada