De bon mati

Ja es dilluns, dia d’inicis i finals.
Personalment acabo les classes i comença la recta cap els exàmens de juny.
Políticament elegirem les persones que han de fer Mataró, la ciutat que tots volem.

Per començar amb forces, he decidit seguir la cita llatina “mens sana in corpore sano”, el meu lloc preferit es el passeig marítim, així que faig la bossa d’esport i em disposo anar a buscar el cotxe, a la zona d’aparcaments situat a la ronda Tarradelles, a les hores que arribo a casa, tard de la nit, es l’única zona en la que puc aparcar.
Durant molt temps havia deixat d’anar al Centre Natació de Mataró, ja que per arribar-hi tardava al voltant de mitja hora, des de que es va obrir el pas subterrani de la rotonda Laia l’arquera, tardo menys de deu minuts, pujo el cotxe, baixo per el polígon de pla d’en Boet, giro a l’alçada del camp de futbol de can Xalant, passo per davant la comissaria de mossos d’esquadra, fins arribar a la zona del passeig marítim on encara trobo aparcament amb facilitat, d’aquí poc se que em costarà.
Fa temps que faig footing en aquella zona, em sembla que es la millor zona de Mataró, molts cops he entrat amb polèmica, hi ha qui pensa que el Parc Central es millor, em comenten que gaudeix d’un circuit magnífic, escales, rampes, espai per estiraments, etc., tot hi que reconec que el Parc central es una bona zona per fer esport, jo prefereixo el passeig marítim, es mes relaxat, la fresca marítima de les 9:00 del mati es magnifica, vaig y torno fins la punta del port un parell de vegades, es increïble la tranquil·litat que es respira, molta gent fa com jo.
Molts cops mentre escolto les noticies del dia, observo el meu voltant i penso, que feliç si tot el dia visques amb aquest ambient, veus la gent relaxada, hi ha la típica parelleta que en posicions de tot menys còmoda, es regalen el seu amor, es situen a pet dones, mirant l’horitzó i acompanyats de la orquestra que formen les onades amb les aus, es prometen amor etern, amor que es trencarà segurament, però en aquell moment tot es felicitat.
M’entrestant segueixo corrent deixo enrere la parelleta, veig aquelles persones, que alegres s’han decidit per anar a prendre el sol i s’hi el clima ho permet fer-se una remullada, a Mataró tenim un grupet de gent gran, que comença anar a la platja per setmana santa y acaba per tots Sants.
Ja em comença a caure alguna gota de suor però es en aquest punt on has de pujar una mica el ritme perquè l’esforç que estàs fent tindrà recompensa.
Veig el típic que passeja el gos, soc una persona que els gossos l’hi fan por però dins aquell ambient, la veritat es que no em molesten, el passeig marítim sembla estructurat perquè la gent convisqui i el meu carril de footing ningú l’altera.

Arribo fins l’inici del port, comença la zona asfaltada es la que menys m’agrada, detesto aquell silenci de la bamba al picar al terra, aquella duresa del ciment, però entenc que no pot ser d’una altra manera.

En aquest punt ja estic suant la samarreta de valent, però tot i així em fa gràcia fixar-me en la dona gran que cada mati posa menjar per els gats, em quedo flipant com poden sortir tants gats de cop, amb tanta fauna felina poques rates hi deuen haver.
Observo els amants de la mar o la pesca com preparen els velers per sortir a mar, molts segueixen utilitzant tota aquella vestimenta que els identifica, samarreta a franges blaves i blanques, barba poblada i us prometo que duia pipa, era un pescador autèntic, amb el que vol dir autèntic.

Ja estava a punt d’arribar al centre ara el passeig ja estava mes poblat, podies veure els estudiants que alguns opten per estudiar, altres mes enretirats per fumar-se segurament un porret, altres que no son estudiants, però aprofiten aquell ambient màgic per llegir una estoneta, etc...
Entro al gimnàs per fer els estiraments i algo de peses, reconec sentir-me una mica avergonyit, em trobo els jugadors del Mataró Quadis, algun dia parlaré, d’aquest equip, que s’ha convertit en un dels millors de Catalunya, però enmig de tan múscul, barra de peses plenes, jo sense deixant per un moment la vergonya de banda m’assento al banc de peses trec el meu pit de pollastre i em decideixo a fer funcionar els músculs( no entenc perquè les peses petites han de ser rosses)

En definitiva la jornada matinal d’esport arriba a la seva fi, per finalitzar entro a la sauna, em relaxa, es un punt tot original, molts cops a causa de la gran ocupació, la sauna es converteix en un punt de debat, on s’intenta solucionar el mon, al mes pur estil laconicum romà.
Obro la porta surto corrent, i tal com deu em va portar al mon em poso a sota del raig d’aigua freda de la dutxa, en aquell moment arriba el clímax.
Em dutxo, em canvio i foto el camp, tot just son les 12:00, encara em queda tot el dia per davant, mentre torno, segueixo pensant en la sort que tenim, els capgrossos de tenir un zona tant idíl·lica, molts cops penso que se una ciutat amb platja es un luxe.