Estic indignat, molt indignat, es la segona vegada que em sento insultat.
Insultat pel fet de no anar amb la partida de naixement a la boca.
Hi ha qui creu que pel sol fet de no portar una enganxina al front amb el nom de cadascú, els nostres cognoms brodats als punys de les camises i l'arbre geneològic tatuat a l'esquena, vol dir que som covards.
No es que m'arrepenteixi de la meva vida, ni molt menys que amagui la meva procedència, simplement consider-ho que el meu nom, pot ser un entrebanc a l'hora de llegir les meves paraules.
Un nom no sols es un mer identificador, com un numero, sinó que un nom es quelcom mes.
Un nom, implica una identitat, un estatus social, una professió, uns estudis del nivell que siguin, unes consideracions per part dels altres, ja sigui per coses bones o per errors comesos, que t'identifiquin d'una determinada manera.
L'anonimat en canvi el que permet es que considerin les teves idees en estat pur, simplement valorarant el que dius i com ho dius sense entrar en consideracions de fons.
Al cap em bé el revonvori de les declaracions d'un tal Jose Maria, unes declaracions que no hagues fet cas ningú, si no fos que el cognom d'aquesta persona es Aznar.
O la valoració que va fer un tal Pascual, valoració que havien fet molts, com jo mateix, i que ningu ens feia ni cas, el fet de que el nom d'aquest darrer fos Maragall ha creat tot un terratremol.
Fa temps van sortir unes manifestacions d'un tal Josep Lluis, que demanava a un grup terrorista que no matés, però el fet que el seu nom fos Carod Rovira, va provocar la seva dimissió.
Totes aquestes afirmacions per estar acompanyades d'un nom, han estat tingudes amb una consideració diferent a les que haurien d'haver tingut, amb això no vull en cap cas justificar els actes o les manifestacions d'aquestes persones, sinó fe palesa la importansia de la signatura.
Poguer portar un pseudonim, personalment el que em permet es sentir-me com si naixes de nou, no sabras res de mi, només el que les lletres de la pantalla et diguin, amb això no vull dir que posis les orelles a la pantalla sinó que em coneguis, sense la necessitat de saber si tinc algun permis per parlar, potser soc advocat, potser metge, potser soc treballador d'una impremta, mecànic o paleta, potser o sabras o potser no.
Trobo l'anonimat, romàntic, alhora morbos, em puc enamora pels comentaris, per la manera qe em demostra que es, per la manera d'expressar-se per la manera d'entendrem, de veure el mon o d'encisar-me.
L'anonimat i la virtualitat, em pot portar a apendre experiencies que mai hagues contemplat, ja que consider-ho que gracies a l'anonimat puc sortir de la presó de la realitat en la que visc.
M'agradari saber que opinaria Plato d'internet, jo ho tinc clar.
7 comentaris:
No em diguis que aquest escrit l'he provocat jo?... ostres.. espero que no!.
Potser m'he pasat?
l'anonimat no és mes que la vulgarittazació de la opinió i una manera de no afrontar-la. No hi estic gens d'acord, sobretot perquè sovint en nom de l'anonimat s'insulta i es difama i es diuen masses bajanades. Ah! Pasqual s'escriu amb "q". I precisament el que diu es important perquè ho diu ell, permet situar la opinió en el context de la persona que es el que no te l'anonimat.I aixó que sembla un contrasentit, no ho és.
vulgarttazació, s'escriu vulgarització.
Pel que veig ara ja no només ens hem de cenyir a la identificació sinó que també hem d'empresonar les paraules amb la gramàtica.
Sembla que hi hagi gent que no vulgui que no opinem posant cada cop mes barreres.
Pel que veig em dons la raò, en que el nom reforça la paraula, molts cops te mes importància qui digui les coses que no les coses mateixes que diu.
Sinó perquè la necessitat identificar-se?
Talp...
potser una mica.
Però cada persona és lliure d'escriure i parlar.
Jo, sencillament he transcrit la meva opinió, potser no massa bona, però meva a la fí..
No se si ets Pau, Lluís o Paco, i tens raó, no és important.
A mi, el que m'agrada son les teves lletres, fins i tot la passió d'aquest escrit...
Un petó, vaja, si encara soc benvinguda i un café, si l'acceptes és clar.
Com diria Jaume Cisa casa meva es casa vostra, i un cafe no que es masa serio però una Juliana per Santes si que me l'apunto.
ok... doncs tenim una cita, per cert.. del tot "anònima". :)
Petonet.
Publica un comentari a l'entrada