Un dia Trist i una Iaia inolvidable

Avui noto un aire diferent, un neguiteix constant, em venen al cap les preguntes filosòfiques mes pures, On comencem i on i com acabem.

Alguns tan sols fent us de teories científiques respondran que tot s’acaba i que desapareixem, jo em resisteixo a sumar-me aquest corrent , prefereixo pensar en un mes enllà vital i fructífer.
Avui prefereixo tornar a somiar, a creure en els contes , buscar móns alterns aïllats de qualsevol realitat actual, tocar, fregar-me amb els altres, notar l’ofec d’una abraçada amb la ingenuïtat de quan un es petit, abraçar-me un cop rere un altre i dormir plàcidament com ho fan els infants als braços.

Recordo quan era un marrec, els divendres acabava les classes en el Tomàs Vinyes i anava a casa la iaia, a tallar-li la gespa, em cansava i disfrutaba encara recordo, el so del motor de la maquina, després de la feina, ja tenia preparat el meu sopar preferit, la Iaia em preparava un plat enorme de patates fregides amb dos ous fregits, jo aprofitava les patates per sucar-les al rovell de l’ou, mentre bevia aigua fresca brollada de la font, mentre tots dos miràvem les noticies, i tots dos les comentàvem.

Avui el sopar ja no ha estat el mateix, la Iaia ja no i es, en un acte potser d’homenatge, m’he fregit jo les patates, l’ou se m’ha rebentat a la paella i l’aigua ha hagut de ser d’ampolla, la font ja no brolla, i les noticies ja no les puc comentar, avui sopo el meu plat preferit, però sense aquella parella que feia que aquest simple i vulgar plat no el canvies per res del mon.

La Iaia abans de morir volia que ens emportéssim algun record de casa seva, jo no tinc res, no he volgut cap objecte, prefereixo quedar-me amb aquelles nit dels divendres, amb aquelles patates fregides, i amb tants i tants records que em venen al cap.

Fa tan sols 15 dies fèiem tots un sopar al seu voltant, alhora que ella ens parlava i orgullosa de la seva família a la seva manera ens acomiadava. Tan sols demanava que reséssim un pare nostre el dia que ens deixes, siguéssim o no creients.

Jo ja l’he resat i avui dormiré tranquil i plàcid, perquè tinc la seguretat que algú vetllarà per mi, algú a qui mai estaré prou agraït per haver-me estimat tant.

Gràcies Iaia, avui quant tanqui els ulls jo seré el marrec i tu la cuinera.