Jo també he anat al Bar de la Biblioteca i he estat una estoneta llegint El País. Pàgina 48, Sociedad, "La homofobia que llega del este". I tornem a entrar a un tema que feia anys que no escoltava... Tinky-Winky homosexual. Aquest és el tema que ocupa a la ment de la defensora del menor polaca. Psicòlegs entrevistant a nens per saber si la visió d'aquest ninot lila, amb bolso i triangle al cap els hi provoca la mateixa sensació que als nazis els hi provocava aquestes característiques. Vosaltres opineu.
I no només en Tinky-Winky està en investigació, acompañat de la maneta hi van Epi i Blas (un home i un home no poden ser amics...), Bob Esponja i Winnie the Pooh!!
I per aquest últim he escrit aquestes línies, a tu Winnie the Pooh que tantes nits m'has acompanyat.
Aprofitant que venen els exàmens, desprès d’anar al gimnàs, aprofito per passar una estoneta per la biblioteca, avui però he optat per no anar a la biblioteca, sinó al bar de la biblioteca, per aprofita i mentre prenia un tallat, llegir detingudament la renuncia com a president del PSC. Obro la Vanguardia amb ganes de llegir l’article, s’ha de dir que pensava que estaria en les primeres pagines, reconec que la vanguardia no es un diari que llegeixi assíduament, després de varies pagines hem trobo amb “ Carta a mis amigos “ me’l llegeixo i quan acabo reflexiono i torno a llegir amb mes detenció, el trobo fantàstic, més que una carta de renuncia, sembla mes un programa a seguir i unes metes assolir.
Però m’han cridat l’atenció dos idees que crec que han de ser claus en el nou futur del PSC
- Constituir un grup parlamentari propi a Madrid. - Avançar cap a la un senat federal.
Ja fa uns quanta dies que els ciutadans van ser cridats a les urnes, suposo que molts, seguint la moda de l’ipod, tenien el sentit auditiu ocupat en altres sons potser per això no van sentir la proclama. Alguns pensaran que no hi te res a veure, però la no pedagogia de les noves tecnologies, porta cap al individualisme mes radical. L’abstenció com ja es preveia va ser la protagonista de la jornada. Molts tòpics s’han sentit, però cap justifica que la gent no acudis a les urnes, sempre queda el vot amb blanc o el vot nul, vots que caldria tenir en compte.
Resultats:
Eleccions Mataro Els resultats van ser els esperats, tot i que cal dir que amb uns amics el dia abans jo havia predit, que a l’ajuntament només entraria PSC,CIU i PP, i depèn com ho mirem no em vaig equivocar, ja que si observem els ciutadans que no han votat, respecte 2003, i suposem que si no ho han fet ha estat o perquè no estaven d’acord amb cap, per tant que tant els hi era qui guanyes, per tant si adjudiquem a aquestes persones al vot en blanc, obtindríem una participació de 50913, fet que provocaria el tall per entrar a l’ajuntament, a 2545 vots. Desprès aplicant la llei d’Hont, obtindríem PSC 14, CIU 8, PP 5.
Eleccions Argentona Per acabar comentar els resultats de dos pobles als que tinc una estima especial, m’ha sorprès moltíssim els cas d’Argentona i el nou partit Tots Argentona, dirigit per un empresari del mon de la gastronomia i la seva dona, denunciats per fer el dia de la jornada de reflexió, una gran festa, on repartien cava a la gent, aprofitant per donar paperetes electorals, del seu partit. Els comentaris que m’han arribat no han estat massa bons, però com que no son corroborats, no els dic, però la veritat es que la situació d’Argentona em fa patir.
Eleccions Vilassar Mar Vilassar es un altre poble al que conec molt bé, en aquest poble també hi ha hagut canvi de govern, després del últim govern encapçalat per Pere Almera, ara la confiança ha estat per CIU, la crispació que va portar el trasllat del Parc de les aus i el poc èxit del porta a porta, aquest últim molt criticat per CIU, amb atacs crítics i constants, a costat l’alcaldia al PSC-VM, aquest poble però no em fa patir tant.
Moltes persones van perdre la vida perque avui poguessim gaudir d'uns drets, tan sols fa 28 anys, que som lliures, amb uns drets inalienables uns drets que cap govern ens pot treure.
Fa 28 anys només que podem dir NO, que podem reivindicar els nostres drets sense que ens estomaquin, ens tanquin a la preso ho en alguns casos, t'executessin, fa nomes 28 anys que podem dir el que ens agrada o el que no ens agrada, fa nomes 28 anys que pensar diferent i discrepar no es delicte.
Aquest proces no hagues estat possible sense la lluita de milions de persones que al llarg de la vida han decidit donar la seva vida perque avui nosaltres poguessim tenir una societat lliure i democratic, molts cops penso que anar a votar no ha de ser un dret sinó una obligació, una obligació moral, un agraiment, un homenatge.
Salvador Ahir a la nit, Salvador Puig Antich va torna ha ser declarat terrorista i culpable hi amb totes les de la llei es va ratificar la seva sentencia a garrote vil, aquelles persones de que parlava a l'article anterior, van aconseguir la llibertat per nosaltres, ja no es pot treure la vida a cap criminal, pero es segueixen considerant legals molts dels actes comesos, com deia Torcuato Fernandez Miranda, hem passat de la llei a la llei. Això al meu entendre vol dir que encara estem en deute i tenim molt cami encara per recorrer.
La confiança es un valor que ultimament corra perill, en dos dies he trobat varis exemples,des de tots els ambits, desde la politica, als anuncis de televisió, anuncis laborals, al sistema judicial, al sistema policial, a les ong i a molts d'altres que fan feines per vocació, la religio i el que trobo mes important, a les persones, la parella, el fill,etc....
La confiança es la base de qualsevol relacio personal.
No se que haurà o està passant, però cada dia em sento mes invecil, de ser dels pocs que creu que la confiança es una de les paraules mes important i ser-ne un fidel seguidor, molts hem diuen que hem pendran el pel molts cops, però jo seguire confiant en les persones, ja que crec que la confiança es el camí ha seguir per ser feliç, tant amb un mateix com amb els altres.
Avui he quedat amb una amiga meva, aquesta noia treballa de mosso d'esquadra, hem estat xerrant, ja que feia temps que no ens veiem, m'ha estat explicant les ultimes experiències viscudes i hem inevitablement de les últimes noticies. Aquesta noia m'ha explicat un succés que li va passar fa al voltant d'un mes quan en una detenció a dos proxenetes, un d'ells va treure una arma i va disparar, mentre fugia corrents, per sort la detenció es va poder efectuar sense que hi hagués ferits.
Des de aquest blog, vull solidaritzar-me tant amb la meva amiga XXXXX, en un moment en que es pot sentir poc recolzada, com amb els seus companys, que cada dia surten de casa, per anar a treballar, cada mati fan un peto a la seva mare, dona, marit, fills un peto que molts cops pot ser l'últim, hi ho fan cobrant un sou baix, perquè el ciutadà sigui d’on sigui, pugui viure en un entorn segur i feliç. Gent amb formació constant, que fan la seva feina d'una manera magnifica
Suport
Avui he assistit a l’acte de la plataforma en suport a l’alcalde Baron, de la qual en soc membre. Els últims dies m’havien arribat varis punts de vista sobre el govern municipal, alguns bastant crítics, com be es pot observar en les intervencions que he tingut en posts anteriors, als quals com a persona de diàleg vaig intentar comprendre i reflexionar-hi, soc d’aquells que creu que sempre s’ha d’escoltar, això et permet ser lliure d’elegir. L’acte d’avui ha estat molt positiu, ja que la gent que formem part de la plataforma, no som gent d’un partit polític determinat, sinó gent que des de diversos àmbits han conegut el candidat a l’alcaldia, els integrants som persones que fruit d’aquesta relació hem optat per mullar-nos i demostrar-li el nostre suport. L’acte ha omplert la sala de can Palauet, on alguns membres de la plataforma han exposat els motius que han propiciat aquest suport. Els motius exposats han estat en moltes ocasions vivències viscudes, ja des de que era regidor d’esports fins els últims tres anys d’alcalde, tots han remarcat el caràcter humà, la seva dedicació completa, la senzillesa, l’esforç, la comprensió i la confiança com a motius de garantia. Per acabar en Joan Antoni, ens ha volgut dirigir unes paraules, però no paraules de campanya sinó paraules senzilles i humanes, ens ha transmès la seva il·lusió per l’alcaldia, la seva força per tirar endavant el projecte, ha reconegut el errors que potser ha comes, alhora que ha demanat un perdó anticipat per aquells en els quals pugui cometre. Ha confessat que el dia que plegui, tornarà a l’escola, cosa que he trobat molt lloable. En definitiva avui m’ha quedat clar que en Joan Antoni Baron no enganya, es un candidat, es un ciutadà, que vol el millor per als ciutadans de Mataró, me’l crec i me’n refio.
Fa un parell de dies vaig començar a llegir Fahrenheit 451.
Amb unes 50 pàgines que porto llegides és espectacular com Ray Bradbury descriu una societat futurista de la qual com tot segueixi així no ens allunyem gaire. Amb aquestes paraules no vull dir que els bombers passin a ser uns "cremallibres", la ciència hauria d'avançar moltíssim per poder prescindir d'ells, el que vull dir és que dia a dia, any a any la societat avança per un camí on els llibres podrien passar a ser simples elements decoratius o bé objectes de subasta representats d'un passat, i amb els llibres, les paraules.
En una societat com la representada en les primeres pàgines hi apareixen dos personatges ben diferents, el de Clarisse, boja i antisocial li diuen, disfruta dels petits tocs de la vida, té coneixença del passat, parla amb la gent de casa durant el sopar i l'altra és Mildred, l'antístesis de Clarisse, poca és la frase que conté més de dues paraules, enxufada als auriculars, a la televisió...Crec que som a temps de decidir amb quina de les dues vides ens podem convertir. Jo crec que em quedo amb la de Clarisse.
Per això és important la informació i aquesta es troba en llibres, ja siguin històrics o científics. Recordem que una de les majors pèrdues de la humanitat és la biblioteca d'Aleixandria, per sobre de 451 graus Fahrenheit es va perdre gran part de l'avenç de l'humanitat científic i cultural.
I per finalitzar i aprofitant les dades en les que ens trobem, m'agradaria fer una reflexió política: realment els interessa als polítics gent informada i ben formada o prefereixen un món de Mildreds fàcilment manipulables i sense cap tipus de cultura?
