NeoRomanic

Ja fa anys que vaig deixar l'institut, pero sempre em quedara grabat a la memoria un examen d'historia de l'art, concretament en el que havia de demostrar els meus coneixements sobre el Romanic.

Com tots els examens, preparatius per la "sele", consistia en fer un analisis sobre una obra d'art sorpresa.

En aquella ocasió l'obra analitzar era el pantocrator de Sant Climent de Taüll.

Per no variar, jo no havia fet colzes, per tant, anava com diu l'argot estudiantil, en pilotes, pero com que valentia mai m'ha mancat i sempre he pogut trempejar la situació amb el que escolto de classe, em vaig sentar al pupitre amb un parell.... bueno millor no matitzem.

Perfecte, tenia el pantocrator als morros i a part de saber que era de Taüll, no en sabia res mes.

Per tant vaig tenir que ampliar la part subjectiva de l'analisi, si, les sensacions que em despertava aquella cara enigmatica.

Vaig comensar la parrafada, repetint adjectius com, por, fredor, aterrador, autoritari, controlador,observador, i d'aqui vaig redactar tota una historia sobre els fidels que atemorits miraven aquell crist falt de sentiments redemptors, en definitiva tot un relat sobre el deu jutge.

Com no em van suspendre, tot i que l'examen anava acompanyat d'un breu comentari.

"Si en comptes d'analitzar una obra d'art t'hagues fet desenvolupar la psique d'un pages romànic de Taüll, no només t'hagues posat matricula, sinó que n'hagues fet una obra de teatre".

Actualment els clàssics, tornen, sembla que la historia com altres cops torna a mirar el cami recorregut, tornem a l'autoritarisme, al jutge que no tremola, cambiem la biblia per la constitució, però cometem el mateix error que el romànic, utilitzar-la com a medi, com a eina d'opressió, com a baules que desde el dia que ens les van posar arroseguem sense descans.

Em canviat l'home que un cop clavat a la creu va perdonar, per aquell que no perdona i deixa morir. Veien morts a la forca, morts a les presons, morts en explosions, ......

Em canviat el crist redemptor pel crist ejecutor, infranquejable, dictador.....

Em canviat aquell que pretenia l'alliberament de la humanitat, per aquell que proclama el sofriment de la vida i la resignació......

No pretenc convertir-vos al cristianisme, ni tan sols fer-vos devots de misa, pero si recuperar valors tan humans com els del meu amic, aquell que proclama , perdonaras setanta vegades set.

Segurament perdonar pot ser dificil i complicat, pero no puc veure mes morts fruit de la dictadura de la llei, morts com, Iñaki de Juana , Sadam Hussein, ...........

No soc iusnaturalista, pero cal dir que les lleis com els manamenst, no estan fets per condemnar sinó per assegurar la llibertat dels homes.

Sisplau no caiguem en l'error de convertir un eina de redempció i solidaritat com es la constitució, amb una eina d'opressió i tortura com va ser aquella imatge romanica.