Capítulo 3(a un paciente) "...¿Preferiría un médico que le coja la mano mientras se muere o uno que le ignore mientras mejora? Aunque yo creo que lo peor sería uno que te ignore mientras te mueres..."
(Dirigiéndose a los alumnos de Medicina a los que está dando una lección) "La naturaleza de la medicina hace que si la cagas, alguien la palme. Si no podeis asumirlo escoged otra profesión".
Aquestes són un parell de frases d'aquest "rara avis"
House... Mas en català ( gag de Polònia), ha guanyat un Globo de Oro!
Gran personatge el que s'han inventat els guionistes de la sèrie!
Realment podria haver-hi algú així en una societat com la d'avui? Per què s'admira tant la sinceritat d'aquest personatge?
Molt senzill... sabem que no ens el trobarem quan anem al metge. A tothom li agrada, riu i disfruta escoltant les seves insuportables veritats, però si ens trobéssim davant seu esperant alguna de les seves afrimacions... com l'esperariem?
Però ara canviem-li el físic i el nom i en comptes de veure'l a través d'una pantalla... posem-lo a un bar. Aguantariem que algú ens digués tant clarament el que pensa? Soportariem aquesta perfecció i aquesta ironia? NO.
Crec que la societat en la que vivim, no ens permet acceptar la realitat tal com és, que ens diguin les coses clares per brusques que sonin, no ens agrada i les persones que ens les diuen algun cop com ell... són uns bordes!
Ojalà el món estigués ple de bordes així!
House... Mas en català ( gag de Polònia), ha guanyat un Globo de Oro!
Gran personatge el que s'han inventat els guionistes de la sèrie!
Realment podria haver-hi algú així en una societat com la d'avui? Per què s'admira tant la sinceritat d'aquest personatge?
Molt senzill... sabem que no ens el trobarem quan anem al metge. A tothom li agrada, riu i disfruta escoltant les seves insuportables veritats, però si ens trobéssim davant seu esperant alguna de les seves afrimacions... com l'esperariem?
Però ara canviem-li el físic i el nom i en comptes de veure'l a través d'una pantalla... posem-lo a un bar. Aguantariem que algú ens digués tant clarament el que pensa? Soportariem aquesta perfecció i aquesta ironia? NO.
Crec que la societat en la que vivim, no ens permet acceptar la realitat tal com és, que ens diguin les coses clares per brusques que sonin, no ens agrada i les persones que ens les diuen algun cop com ell... són uns bordes!
Ojalà el món estigués ple de bordes així!
1 comentari:
Felicitats Piula per la teva primera publicació en aquest blog, veus com era tan dificil.
Hem sembla un bon article, vinga anims!
Tot i que si em poso en la situació del teu amic House, suposo que hauria de retirar la felicitació?
Publica un comentari a l'entrada