Catalunya Trempa

Eren les 23:50 del dia 31, quan com de costum vaig conectar la tele, tv3, la que segons diuen és, la "nostra", per veure les campanades de cap d'any.
Sorpresa la meva, en no trobar-me, cap esglesia, ni cap rellotge improvisat, com el que l'any anterior ens van col·locar ficticiament a Breda, o mes ven dit Ventdelplà.
Res vaig veure semblant a una campana, com a molt i si l'hi volem trobar un simil, amb un edifici semblant a un batall, (en castellà badajo).
Aquell edifici de forma fàl·lica, dissenyat per Jean Nouvel, tornava a ser el centre de totes les mirades, per un espectacle únic, inovador i perquè no dir-ho provocador. En la memòria em venia, la imatge de les avies amorrades davant la pantalla enuegant-se, els nens petits tiran les serpentines abans d'hora i mes d'una parella jove, aprofitan per tocar les cuixes de la promesa, en aquest lapse de temps on tothom te la mirada fixa en una direcció.
Sense esmentar el director, d'aquesta companyia, aqüifera, que en ple temps de sequera, restaria davant la pantalla, excitat per aquella publicitat gratuita, que segurament comportarà un bany de xifres extra.
O la pesa principal, l'operari el qual m'imagino, amb un rosari a la ma i pensant que si la llum no s'encenia, segurament li tallaven, el més semblant que pogui tenir un home a l'edifici.
De cop tocaven les 00:00, aquell edifici al més pur estil Las Vegas, s'omplia de colors, pujava i baixava a un ritme constant, amunt i avall, desde Glòries al cel, fins a 12 vegades, amb un rotund i estrepidant sò, cada cop que la llum arribava a la punta, per acabar amb un orgasme global, de milers de persones, bufant espantasogres, vestits amb perruca i destapant ampolles de cava......
Confeso que la posada en escena de les campanades les vaig trobar magnifiques i em van recordar aquella escena de aterriza como puedas.
Per concloure, confesar que estic content, excitat, els altres seguiran amb el recurs ranci, de xaranga i pandereta, amb Ramonchus, Carmens Sevillas, plazas del sol i grandes hermanos, mentre que nosaltres restarem orgullosos del nostre fal·lo particular.

P.D = Ultimament he sentit rumors, de que Nacho Vidal, pot entrar a les llistes del PSC per l'alcaldia de Mataró, ho potser el veurem fer el pregó de festa major, que eixerits som els catalans o millor COLLOnuts.