Santes 3ª part

S'acaba la trilogia:

Dia 28

Ahir 27 no vaig sortir, diguem que soc un xic rar, però els focs i el sarau de la platja no em motiva.
Avui he baixat passada la mitjanit a la riera, la meva principal intenció era poder veure aquesta gran novetat que havia de ser el No n’hi ha prou, però com que encara tardaria una bona estona en començar, he decidit anar a fer una cervesa, tot estava ple a besar però al final, he trobat un lloc a la terrassa del bar iluro, m’he fotut una cervesa, però com que feia tanta calor i encara era aviat n’he demanat una altre.
Acabada la cervesa, he pujat passejant cap a davant de l’ajuntament, neguitós, a mi les coses noves em posen a cent.
A començat a sonar la musica, de la principal de la nit, han sortit els diables, la momerota, el drac i la família, tots allà ballant, i la música sonant amb una petita estrofa, que deia No n’hi ha prou, que suposadament tothom havia de repetir.
Sincerament la idea era fabulosa, la presentació i l’ambientació magnífica, però per mi s’ha fet una mica repetitiu. Com si es volgués imposar als mataronins un nou ritme. Tenim un ritme com el bequetero potentíssim, i no entenc la mania en fer-ne un altre, crec que els ritmes sorgeixen de l’espontaneïtat i al meu punt de vista el bequetero ja compleix amb aquesta funció, no entenc la obsessió en trobar-ne un altre i fer de les santes tot un repertori, però si a la gent l’hi ha agradat i això sembla, sols hem queda felicitar els organitzadors de l’acte, perquè la posada en escena a estat espectacular, però segueixo pensant que a la música li falta potencia, però prometo seguir-la escoltant, vull ser un bon Santero.
La pujada al parc amb la marching band, l’he deixat de banda, m’estaré fent gran?

Dia 29

La festa s’acaba, arribo un xic tard al parc, em perd-ho el petit castell de focs, però arribo a temps per entrar de ple a la festa, parlar amb els Santeros i Santeras, fer la valoració de les festes, en particular per mi no han estat les millors Santes, però com que la caixa dels records es gran, o recordarem amb alegria, desitjar-nos unes bones vacances, tan sols queda tornar a contar fins a quinze i esperar 362 dies per tornar-ho a fer, fins aleshores moltes coses passaran.